Existia la necessitat d'executar a Sadam Hussein?
01-01-2007 18:15:55 | Secció: Opinió i Humor
L'expresident de l'Iraq, Sadam Hussein, ha estat executat. La realització de la pena de mort dictada a un excap d'estat és un esdeveniment extraordinari, i no pot menys que provocar diverses reaccions.D'una banda, el propi fet de l'enjudiciament de Sadam, constitueïx un missatge molt important per a tots els dirigents màxims: que tard o d'hora ells hauran de respondre per la seva conducta. Ningú podrà tenir immunitat contra la persecució per causa de crims anàlegs als que han incriminat Sadam Hussein. Però l'execució realitzada en uns moments que en el país regna el caos, pot ser utilitzada pels extremistes per provocar una escalada de la violència tant a l'Iraq com en tot l'Orient Mitjà.
Màxime quan la legitimitat de la resolució dictada contra l'expresident iraquià es pot posar en dubte.
Hussein era culpable dels crims comesos contra el seu propi poble, sens dubte. Per aquest motiu un centenar d'iraquians van atacar les oficines del Govern de l'Iraq, demanant que els permetessin executar la sentència a ells mateixos, és a dir, venjar-se en persona per la mort violenta de les seves familiars durant el govern de Sadam Hussein. O sigui que els kurds i els xiïtes de l'Iraq, així com els contrincants polítics de Hussein, no importa la seva nacionalitat, religió o el ser ciutadans de l'Iran o de Kuwait, poden celebrar el triomf de la justícia.
Però és una justícia que té un regust amarg. En relació amb el succeït, ens ve a la memòria la mort recent d'un altre dictador, Augusto Pinochet. Malgrat les acusacions d'haver comès crims contra el seu poble, Pinochet no va ser enjudiciat. El procés va ser suspès a causa de la provecta edat de l'exdictador. És veritat que després de la defunció de Pinochet, centenars dels seus adversaris deien lamentar que el dictador no hagués estat condemnat. Els importava no tant que el dictador morís sino la condemna jurídica.
Semblant va passar amb Hussein: encara que, a diferència de Pinochet, el van condemnar però no totalment.
La sentència, segons la qual Hussein va ser executat, es va dictar partint només d'un episodi de l'acusació, de més d'una desena dels provats. El tribunal va dictaminar "Culpable", referint-se només a la mort de 148 habitants del poble xiïta de Dujail l'any 1982. Al mateixi temps, prossegueix el procés de "Al Anfal", segons el qual Sadam i els seus ajudants són culpables de la liquidació de 182.000 kurds, per l'ocupació, amb armament químic, en una operació militar portada a terme l'any 1988, sense parlar d'altres episodis.
Per descomptat, els processos en qüestió es poden desenvolupar després de la mort de Hussein. Però en absència d'ell difícilment es podrà dir que el tribunal hagi assolit obtenir el quadre complet del que va succeir en aquells dies.
Sense cap mena de dubte, la mort de milers d'iraquians i les guerres deslligades contra l'Iran i Kuwait pesen en gran part sobre la consciència de Hussein, ja que es van realitzar o per les seves ordres o amb el seu tàcit consentiment. Però en certs casos la seva conducta només formava part d'un gran joc regional. Per exemple, a finals de desembre en el procés de "Al Anfal" es van donar a conèixer les ordres que va donar el cap de l'estat major general de l'Iraq, Nazzar Abdel Karim Feisal, als comandants del primer i el cinquè cos de l'exèrcit de l'Iraq, orientant-los a "cooperar amb la part turca, a tenor amb el protocol de interoperabilitat". Els detalls del protocol no es fan del domini públic. Fins avui dia no s'ha obtingut confirmació oficial de que Ankara i Bagdad hagin cooperat en el genocidi dels kurds. Però si aquest fet s'arribès a conèixer, seria difícil predir les conseqüències d'això.
Quines altres sorpreses hauria pogut donar el procés contra Sadam Hussein?
Per exemple, la premsa treu a la llum de tant en tant el fet que els EUA van assentir tàcitament a l'atac d'Iraq contra Kuwait l'any 1990. Hi ha qui afirma que Hussein havia realitzat prèvies consultes amb l'ambaixadora dels EUA a l'Iraq en aquell moment, April Glaspie, i que aquesta va dir que als EUA no els interessaven els litigis fronterers entre l'Iraq i Kuwait, o els assumptes àrabs interns, segons altres versions.
És veritat que el litigi fronterer va redundar en una agressió d'àmplia escala. Per a Sadam allò va significar el començament de la fi. Ell va arribar a ser enemic número 1 de Washington, encara que podia semblar que en vespres de la campanya de Kuwait les relacions entre l'Iraq i els EUA estaven en ple apogeu. Uns mesos abans de l'atac d'Iraq contra Kuwait, una delegació de senadors nord-americans va visitar Bagdad per expressar a les autoritats iraquianes la benevolència de Washington. Convé assenyalar que allò va succeir després de la matança dels xiïtes a Dujail i l'ocupació de l'arma química contra els kurds. Pot ser als EUA no ho sabien?
És veritat que aquest fet no és gens estrany ja que constituïx només un exemple entre molts altres, que guiant-se pels interessos de la gran política, la comunitat mundial de vegades tanca els ulls davant el que succeeïx en un o altre país. En la història de l'Iraq hi han desenes d'aquests exemples. En aquest sentit, la sort era especialment adversa amb els kurds iraquians. Els EUA els van trair en més d'una ocasió.
O sigui que Sadam, al igual que el líder de qualsevol altre país, hauria pogut compartir la seva responsabilitat pels crims comesos amb molts tant dintre de l'Iraq com fora. Però ara, després de la seva execució, això ha perdut actualitat. A més, ell s'haurà emportat molts secrets a la tomba. I és que del procés judicial contra Hussein podien extreure's molts ensenyaments històrics.
A Washington asseguren que després de l'execució de Sadam comença una nova era per l'Iraq i que els iraquians des d'ara podran substituir les regles fixades pel tirà amb les normes que estableix la Llei. Però hi ha dubtes que això sigui així.
Moltes organitzacions de defensa dels drets humans i juristes de renom mundial dubten de la legitimitat de la sentència dictada contra Sadam Hussein. Difícilment es pot reconèixer com independent un procés judicial que es realitza en aquests moments en que a l'Iraq segueixen les tropes estrangeres.
L'administració de justícia va redundar en realitat en un ajustament de comptes. Sobre tal base no es pot construir una societat democràtica. A més, qui es plantegi l'objectiu de revisar la història (sempre hi ha desitjosos de fer-ho), fàcilment podran convertir Sadam de tirà en heroi.
El propi Hussein, a l'esperar l'execució de la sentència, ja es definia a si mateix com un màrtir immolat. No es pot descartar que enmig del caos que regna actualment a l'Iraq alguns dels seus ciutadans comencin a recordar amb nostàlgia al dictador executat. La pràctica mundial en coneix de precedents com aquests.
Font: Red Voltaire
Marianna Belenkaya (Analista).
Comentaris (0) - Referències (0)
