El sud-est asiàtic continua sense un sistema eficaç per detectar tsunamis i alertar la població
26-12-2006 01:30:04 | Secció: Pobles i Globalització
Dos anys després d'aquell fatídic 26 de desembre de 2004, en que un sisme submarí va matar o va fer desapareixer més de 220.000 persones, el mar Índic continua sense comptar amb un sistema d'alerta global per advertir dels tsunamis. L'objectiu era que per a juliol de 2006 existís una xarxa completa i definitiva d'alarma. Però la coordinació entre els països de la zona és més difícil del que s'esperava, ja que, a més de ser un numero gran d'illes, la zona alberga molts conflictes; lluites d'alliberament nacional, enfrontaments ètnics, transicions polítiques, pirateria marítima i danys ecològics provocats, són alguns dels exemples que inunden aigües, terres i assassina persones.
Aquest complex còctel, juntament amb la importància geoestratègica de la zona, ha fet que l'estabilitat política sigui una quimera, i que els diferents governs centrals no puguin o no vulguin allunyar-se de les tòniques habituals, corrupció i poder de les forces armades. A més, la ONG "Ayuda en Acción", va denunciar que unes 280.000 persones que es van quedar sense llar continuen al carrer dos anys desprès i viuen en campaments temporals.
L’oceà Índic i els països que el voregen són coneguts com una zona d'alta activitat sísmica. L'any 2003, en ocasió del 120 aniversari de l'erupció del volcà Krakatoa i el consegüent tsunami, es va celebrar una conferència internacional a Indonèsia que va recomanar punyentment la instal·lació d'un sistema nacional d'alerta de sismes submarins. Però quan el 26 de desembre de l'any següent, la terra es va trencar i el mar es va precipitar amb fúria sobre les costes de la regió, l'únic avís que van rebre milions de persones va ser la visió de la gent que corria davant de la muralla d'aigua que s'empassava persones, habitatges i cotxes, deixant al seu pas un rastre de destrucció i mort. Si hagués existit un sistema d'alerta com el que opera al Pacífic des de 1949 o el que hi ha al Japó, gran part de les 220.000 persones que van morir s'haurien salvat.
Pocs mesos després del 26 de desembre, es va establir un servei interí, a través del Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic situat a Hawaii i de l'Agència Meteorològica de Japó, per proveir informació relativa a sismes submarins als països de l'Índic. La UNESCO, que coordina el projecte a través de la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (COI), va anunciar que un sistema bàsic d'avís, amb 26 centres nacionals que reben dades de 25 noves estacions sismogràfiques, havia estat instal·lat i era operatiu, encara que la informació continua sent processada pels Estats Units i el Japó.
Els Governs no han aconseguit posar-se d'acord sobre qui allotjarà el centre regional, al què opten Tailàndia, Indonèsia, Malàisia i Austràlia, i que no s'espera que estigui en funcionament abans de dos anys. Mentrestant, avança a ritmes dispars la preparació dels diferents països que han de construir els seus sistemes nacionals i són els responsables de fer arribar a la població els avisos, ja sigui mitjançant sirenes, missatges als mòbils, la ràdio, la televisió o fins i tot els altaveus de les mesquites.
Tailàndia va col·locar una boia i el sistema annex de detecció de tsunamis a 1.100 quilòmetres de la costa de Phuket. És el primer equip d'aquest tipus que s'instal·la en l'oceà Índic. Conegut com a DART, ha estat finançat pels Estats Units. Ja que no existeix un Centre d'Alerta Regional, de moment el seu senyal és enviat al de Hawaii. En paral·lel, Tailàndia ha construït 90 torres amb sirenes a les províncies del sud, les més turístiques, per advertir si hi ha amenaça i les està muntant també al llarg del golf de Tailàndia. En les altres províncies el projecte està pendent. Unes 5.400 persones van morir en aquest país a causa del tsunami, al voltant de la meitat d'elles eren estrangeres.
Indonèsia ha assajat un sistema d'avís i planeja instal·lar 15 boies similars, finançades per Alemanya i més de 100 sismògrafs per a 2009. L'Índia ha dit que espera comptar amb un sistema d'alarma per a setembre de 2007. Sri Lanka ha connectat el seu sistema nacional al Centre de Mesurament Geològic d'EUA.
Tot i això, queda per fer la distribució d'uns altres 23 dispositius en aigües profundes de l'Índic, la construcció de la infraestructura de comunicacions i l'elaboració de plans d'evacuació. "Els països han de construir, en diferent grau, els seus sistemes nacionals d'alerta per distribuir els avisos i elevar la conscienciació", diu Peter Koltermann, director de la divisió de tsunamis de la COI, qui assegura que, "malgrat les dificultats en una regió tan dispar en cultura, tradicions i nivell econòmic, està sorgint un nou esperit comú".
Però de res no val detectar un sisme submarí si al final la gent no s'assabenta o no sap què ha de fer per evitar-ho, com es va demostrar el passat 17 de juliol amb el tsunami que va colpejar Indonèsia, ja que el Centre d'Alerta del Pacífic i l'Agència Meteorològica del Japó van avisar del perill, però el Govern de Djakarta no va aconseguir fer arribar el missatge a la població. Van morir 650 persones.
per J. Diop Poort
Comentaris (0) - Referències (0)
