Una iniciativa jurídica demana la fi de la Llei de Partits i de la dispersió dels presos
19-12-2006 17:40:16 | Secció: Drets i Justícia Social
Jutges, fiscals, advocats i catedràtics de dret de tot l'Estat espanyol han subscrit un document en el qual defensen la derogació de la Llei de Partits i la fi de la dispersió per donar impuls al procés, des de la convicció que «no serien concessions». A més de reclamar reformes legislatives, van dirigir un «seriós advertiment» als magistrats que prenen decisions «preocupants» i que «posen en perill el procés de pau», en paraules de l’ex fiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo. «No es pot romandre en silenci davant la gestació del procés de pau», va dir l'advocada Gemma Calvet durant la roda de premsa per explicar la motivació que ha impulsat a més de 150 advocats, magistrats, catedràtics de dret i fiscals a subscriure aquesta iniciativa.
El manifest és d'àmbit estatal, però els impulsors van escollir Barcelona per fer la presentació, perquè les dues associacions promotores són catalanes (Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans i Associació Catalana de Juristes Demòcrates), encara que ja s'han afegit: el Grup d'Estudis de Política Criminal, Juristes sense Fronteres, Federació d'Advocats Europeus Demòcrates, la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, la Fundació FICAT, l'Associació basca Res Pública i el Center for Constitucional Rights de Nova York.
La iniciativa està dirigida a l'àmbit jurídic per demanar responsabilitat en el compromís per la pau i proposa l'adopció d'iniciatives en l'àmbit legislatiu, jurisdiccional i penitenciari per aconseguir la «consolidació d'aquest escenari de pau».
Els promotors tenen la intenció de presentar la iniciativa al president del govern de l'estat espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al lehendakari Juan José Ibarretxe, al fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, i al president del CGPJ, Francisco José Hernando.
En la presentació va participar Carlos Jiménez Villarejo, per a qui el moment actual del procés és molt delicat perquè el Govern espanyol encara no ha adoptat les mesures necessàries i perquè Batasuna «hauria d'adherir-se plenament a la via democràtica». Davant aquesta situació, va considerar que és necessari un impuls del món del dret per aconseguir que el procés sigui irreversible.
Va assenyalar que la judicatura està actuant de forma contradictòria, ja que «amb algunes iniciatives afavoreix el procés i amb unes altres ho obstaculitza». Com exemple, va citar la liquidació patrimonial per part de la Sala Especial del Tribunal Suprem de les Herriko Tavernes, però va destacar que Conde-Pumpido ha criticat la decisió. També va recordar el que està succeint amb les querelles presentades en relació a les reunions amb Batasuna.
Per aconseguir consolidar el procés, Jiménez Villarejo creu imprescindible que els juristes interpretin les lleis tenint en compte el context actual, «que és radicalment diferent al de 2002 quan la Llei de Partits va ser aprovada».
Merche García Llauren, catedràtica de Dret Penal, va demanar que la legislació «torni a ser normal» després de més de tres anys sense morts per part d'ETA i amb un alto el foc damunt de la taula. «La idea d’excepcionalitat mai és bona per al dret, doncs ho contamina tot i pot arribar a qualsevol ciutadà», va afegir.
Sobre la política penitenciària, Jiménez Villarejo va lamentar que l'executiu del PSOE no hagi fet cap gest d'acostament dels presos. L’ex fiscal, davant dels que afirmen que aquesta mesura seria «una concessió», va recordar que suposaria l'estricta aplicació de la legalitat. Si bé va considerar que «fa uns anys podia estar justificat pel context polític», ara, la permanència de la dispersió obstaculitza el procés.
Gemma Calvet i Merche García Llauren també es van manifestar contra la sentència que ha prorrogat la condemna a Iñaki de Juana Chaos.
En la compareixença van donar a conèixer el llistat d'impulsors i d'aquells que han subscrit el text. Entre ells destaquen juristes bascos com Ángel Gaminde, Begoña Biurrun, Nekane Sant Miguel, Txema Montero i Ruth Alonso. També han arribat adhesions des de més enllà de les fronteres de l'Estat espanyol. Els suports es poden enviar a “iniciativajuridicaporlapazlatinmail.com”.
El dret a la pau de la comunitat social constituïx una obligació ineludible dels poders públics que, més enllà de interessos partidistes o electoralistes, ha d'articular-se des d'una clara raó d'Estat. En aquest moment es fa imprescindible una posició determinant de les institucions, en les quals l'àmbit jurídic no pot sostreure's, sinó que ha d’assumir les seves responsabilitats en un compromís social per la pau.
“Iniciativa jurídica per la defensa d’un procés de pau”
Les persones i entitats del món del dret que signen aquest manifest, a partir del cessament de la situació excepcional i amb la finalitat d'assolir l'avanç de la consolidació d'aquest escenari de pau, proposen:
1.- La necessitat d'obtenir el compromís de tots els sectors involucrats en el conflicte, d'acceptar les vies democràtiques i el respecte dels drets humans com a única forma per assolir la pau.
2.- L'adopció de les següents iniciatives jurídiques:
Legislatives
La derogació de la legislació i normativa excepcional en matèria de terrorisme i la recuperació de la legislació ordinaria penal i administrativa en matèria de dret d’associació i participació política, llibertat d'expressió, protecció penal dels drets i execució penitenciària.
Jurisdiccionals
És necessari que les resolucions dels Jutges i Magistrats, i les actuacions de la Fiscalia, s'emmarquin en la jurisprudència consolidada i el sentit comú i no constitueixin interpretacions dirigides precisament a obstaculitzar el procés de pau en general i la reinserció en particular.
Penitenciàries
El trasllat dels presos als centres penitenciaris del País Basc, en compliment de la legalitat vigent. Articulació dels mecanismes jurídics penitenciaris prevists en la Llei Orgànica General Penitenciària i el Reglament penitenciari de tractament digne dels penats per terrorisme i de reinserció sense discriminació. -
18 de desembre de 2006. Barcelona
font: Gara
Comentaris (0) - Referències (0)
