L’exclusió política d’intel·lectuals als EUA
16-12-2006 14:02:59 | Secció: Drets i Justícia Social
Waskar Ari Chachaki és una víctima desafortunada de la Guerra contra el Terror. Nascut a les muntanyes andines de Bolívia i doctorat als 42 anys a la Universitat de Georgetown, Ari és el primer membre de la tribu pre-inca aimara amb un doctorat en història als Estats Units, i en la seva trajectòria ha ajudat a establir vuit organitzacions indígenes a Bolívia i al Perú. És un expert en la història indígena i en els seus moviments culturals i polítics.Però els estudiants americans mai no es podran beneficiar de la seva singular perspectiva.
"Se m’exilia al meu país", ho diu Ari des de La Pau a Bolívia, on ara resideix, després de viure vuit anys als Estats Units.
En l'últim any, el govern dels EUA s'ha negat a concedir-li un visat per ensenyar a la Universitat de Nebraska a Lincoln.
Per l’advocat Michael Maggio aquest és un altre cas d'exclusió ideològica, una pràctica que ha augmentat exponencialment des del 9/11. Abans d’això, aquests casos "no eren gaire comuns" i "normalment no implicaven a personatges prominents, com la vídua de Salvador Allende", diu Maggio, que ha combatut aquest tipus de casos durant més de 20 anys i ara representa l’Ari de franc.
Ari va entrar per primer cop als Estats Units el 1996 amb un visat d’estudiant. Va estudiar, va treballar com a professor i va viatjar fora i dins dels EUA sense cap mena de problema durant vuit anys, aleshores, en un viatge de tornada de Bolívia als EUA a finals de maig de 2005, va trobar-se amb obstacles per tornar a entrar al seu país de residència.
La Universitat de Nebraska va sol·licitar el 13 de juny un visat (H1-B) de professionals per recuperar el seu professor. Encara romanen a l’espera d'una resposta.
El juliol, l'Ambaixada dels EUA a La Paz va citar l’Ari. En aparèixer, un representat dels EUA va segellar l’anul·lació dels visats americans del seu passaport, a instàncies del Departament d’Estat.
Patrick Jones del Departament d’Història de la Universitat de Nebraska es referma en la voluntat de contractar-lo. "És un professor de primera categoria” afirma, "a més ens aporta un gran valor afegit per la seva experiència com a persona indígena, i allò és únic i estrany a l'acadèmia.... per això, continuem mantenint la seva plaça"
El govern mai explicarà oficialment perquè el seu visat està en espera ni quan obtindrà la resolució del mateix
El professor Jones deia " Som comprensius amb els assumptes de seguretat però mereixem una resolució...La manca d'informació i la manca de moviment en el visat d'Ari plantegen preguntes més importants: És això un procés legal o és polític"?
Maggio, el seu advocat, ha afirmat que "fonts altament solvents" del govern li han dit, extraoficialment, que el cas és a les mans del FBI."
A principis de 2006, el Departament d’Estat deia en la publicació Chronicle of Higher Education que el visat d’Ari s'havia anul·lat "en aplicació d'una secció relacionada amb el terrorisme de la legislació dels EUA."
Un portaveu per a Serveis de Ciutadania i Immigració (CIS), la branca governamental que processa sol·licituds de visat, va dir que no difondria informació de casos específics.
Ari sospita que detractors ideològics a Bolívia l’han assenyalat com una amenaça, ja que avui en dia, "Si algú vol arruïnar una persona, només cal que digui que té connexions terroristes", i afegeix que "l'elecció d'Evo Morales, el primer president indígena en cinc segles, ha provocat la confrontació racial a Bolívia. Hi ha qui creu que tots els que defensen els drets indígenes han de ser silenciats".
Tot i que Ari és un incondicional defensor dels drets indígenes, insisteix que mai ha postulat pel separatisme. Afirma que al seu país l’han percebut com a moderat i per això ha rebut el recolzament de persones i associacions de professionals nord-americanes, que han apelat a l'administració Bush en favor seu, com ara l'Associació Històrica Americana, l'Associació Americana de Professors d'Universitat i el Rectorat de la Universitat de Georgetown.
No obstant això, Charles Hale, president de l'Associació d'Estudis Llatinoamericans, no es sorprèn del tractament que ha rebut l'Ari. "Sembla ser com una prova del cotó en la ideologia que s'està aplicant selectivament, especialment a intel·lectuals llatinoamericans que s’inclinen per governs d’esquerres" segons Sa, un professor d'antropologia a la Universitat de Texas a Austin. L'exclusió ideològica s'ha convertit en tal problema, diu, que LASA (Associació d’estudis Llatinoamericans) està pensant en traslladar aquest assumpte a l’agenda del seu pròxim congrés internacional, l’exclusió política d’intel·lectuals als EUA i per primera vegada a la història del Canadà.
Quina és la llei que fa que la seva situació resti tan poc clara? Doncs, la Llei Patriòtica (Patriot Act) inclou una clàusula que permet a les autoritats negar l'entrada a aquells que pretenen "donar suport o defensar l'activitat terrorista" o persuadir-ne altres de fer-ho. Però res de tot això és nou.
"El que és nou des de l'11 de setembre.", diu, "és el nombre de persones escombrades ideològicament, que s'ha expandit de forma dramàtica." Les definicions de terrorisme s'han ampliat, els nivells de garantia de les proves es debiliten, el secret augmenta, i els visats s'estan negant basant-se en al·legacions ridícules, segons Maggio, advocat d’Ari.
L'ACLU (Unió Americana de Drets Civils) va presentar una denúncia que desafiava la provisió d'exclusió ideològica de la Llei Patriòtica com anticonstitucional per infringir la llibertat d’expressió emparada en la Primera Esmena. El ciutadà suís Tariq Ramadan, considerat com un dels erudits mundials sobre l’Islam, també és a la llista d’acusats. El govern dels EUA va revocar temporalment el visat al senyor Ramadan per ensenyar a la Universitat de Notre Dame l'any 2004. El darrer juny, la Cort Federal acceptava que el govern no pot excloure ningú basant-se únicament en les opinions polítiques de les persones, i el Serveis de Ciutadania i Immigració han requerit prendre una decisió final sobre el visat de Ramadan en el termini de 90 dies. El visat de Ramadan va ser negat al setembre al·legant les donacions que havia fet a associacions suïsses i franceses d’ajuda a Palestina.
Si demanda, deia Maggio, podria obtenir una resposta pel que fa a les causes de la negativa d'entrada al país, però de moment segueix sense tenir el visat.
Mentrestant, el Professor Jones es preocupa dels efectes que tot això comporta al seu colega de departament . "Això sembla ser una mena de peatge ideològic" diu. "Es troba en una llacuna jurídica; és la seva feina, la seva carrera professional les que estan en joc".
Font: New America Media
per J. Diop Poort
Comentaris (0) - Referències (0)
