Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

Els negres de Darfur

Des de fa més de tres anys, la regió sudanesa de Darfur està immersa en un conflicte armat que ha suposat la mort d'unes 200.000 persones i el desplaçament de dos milions i mig a altres zones del país. En tot aquest temps, els intents de pacificació portats a terme per la Unió Africana (UA) i l'ONU no han obtingut resultats positius i cada vegada més ONGs com Metges Sense Fronteres i Amnistia Internacional adverteixen de la gravetat de la situació humanitària i dels problemes que tenen les organitzacions per fer arribar l'ajuda als ciutadans de Darfur.

Situada a l'oest, en la frontera amb el Txad, aquesta regió semidesértica (dividida en tres Estats autònoms) és també molt extensa, més gran que tota Espanya. Els habitants de Darfur, uns 7 milions, són musulmans, però estan dividits en una minoria d'àrabs i una majoria de negres. Els primers controlen el poder, el comerç i l'administració, els altres són agricultors.

Els negres de Darfur van començar a protestar contra la dominació racista dels àrabs. Al febrer de 2003, van sorgir dues organitzacions, l'Exèrcit d'Alliberament de Sudan (SLA) i el Moviment per la Justícia i la Igualtat (JEM), que van atacar alguna guarnició de l'exèrcit, fet que va donar el pretext per a una repressió sense precedents. La regió va ser aïllada del món pel govern (de setembre 2003 a abril 2004) per a procedir, sense testimonis, a un càstig col·lectiu que alguns qualifiquen de «genocidi». Les autoritats han reclutat a tribus nòmades àrabs, els janjawids (els genets), que sembren el terror, assassinant, violant i destruint tot el que troben.

En aquest context, s'han reunit a Etiòpia representants del Govern sudanès, Nacions Unides i la UA i han arribat a uns acords mínims que, de seguir endavant, suposarien l'impuls d'un nou procés de pau a Darfur.

Durant la trobada es van debatre diverses propostes, com la de deixar enrere l'acord signat al maig per només un dels tres grups rebels de la regió per impulsar un nou acord que aculli totes les parts, i promoure una força efectiva que protegeixi la població civil.

Malgrat això, no tots comparteixen aquest optimisme. "Encara no s'ha acordat gaire cosa, totes les qüestions claus en termes de forces, mandat i participació de les forces de l'ONU romanen incertes", expliquen des de l'International Crisis Group, que diu que de moment no s'han solucionat cap de les qüestions més importants del conflicte. El conflicte de Darfur s'ha convertit ja en una crisi regional realment perillosa, va dir Jan Egeland, sotssecretari general de l'ONU. En la que va ser la seva última conferència de premsa en aquest càrrec, Egeland va lamentar que "el món ha despertat molt tard".

El Govern del Sudan, d’altra banda, adverteix que no ha aprovat el desplegament de cap força mixta de la Unió Africana i l'ONU i que aquestes organitzacions es limitaran a oferir suport tècnic, transport i serveis mèdics. Sigui com sigui, Amnistia Internacional ha advertit de la necessitat que aquesta força conjunta pugui desplaçar-se per tot el país sense restriccions del Govern sudanès ni els grups armats d'oposició. També haurien d'assegurar l'accés humanitari a la població i protegir els refugiats que volen tornar a casa.

L'acord entre el Govern sudanès, les Nacions Unides i la Unió Africana arriba dies després que la setmana passada 180 persones morissin a causa dels enfrontaments a la frontera del Txad. Atacs com aquests a la població civil són freqüents a Darfur, segons Amnistia Internacional i Metges sense Fronteres.

De fet, la violència i la inestabilitat afecten també la tasca de les ONGs que treballen sobre el terreny per fer arribar ajuda humanitària a la població civil. “L'espai de treball humanitari és extremadament reduït a Darfur”, afirma un portaveu Metges Sense Fronteres, que alerta que les dificultats per accedir a la població que fuig de la violència fa que els seus equips siguin “incapaços d'ajudar i avaluar sobre el terreny les necessitats de les persones que han resultat directament afectades per la violència”.

"Des de fa mesos la situació a Darfur no deixa d'empitjorar, sobre la base d'un acord de pau que no ha fet sinó augmentar els enfrontaments”, afegeix Metges Sense Fronteres, que parla de “multiplicació dels atacs” contra població civil, “desplaçaments massius de la població, situació d'empresonament a les zones de reagrupament i increment dels actes de violència perpetrats contra els portadors d'ajuda”.

La violència també afecta el Txad

Des de fa temps, a més, la inestabilitat afecta també el Txad, país en el que es refugien milers de sudanesos que s'han vist obligats a abandonar les seves cases per la violència. Segons l'Acnur, oficina de la alta comisaria de la ONU per als refugiats, durant les dues últimes setmanes un total de 23 pobles del Txad han estat atacats i 12.000 persones han hagut de fugir.

Segons l'alta comissionada de l'ONU per als drets humans, Louis Arbour, el conflicte de Darfur “està arruïnant Darfur i afectant Txad”, país que en aquests moments té tres regions en estat d'emergència a conseqüència del conflicte al Sudan.


Font: Canal Solidario-OneWorld 2006



traducció al català J. Diop Poort




Referències

Direcció per a referències

Comentaris


Recordar datos


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. | Autoritzada la còpia i distribució dels continguts d'aquesta web, sempre que es compleixin els termes generals d'aquesta licència: Reconeixement de l'autoria, no s'autoritza l'ús dels continguts amb finalitats comercials, autoritzada la modificació dels continguts sempre que respecti el format d'aquesta licència en la obra derivada. | Barcelona, 25 d'octubre de 2005 | © Copyleft de Suburbe (Xarxa Oberta de Cultura Suburbana). | Edita: Associació Cultural Octubre "Estenent el Desastre" | Sindica aquest lloc utilitzant: RSS 1.0, RSS 2.0, Atom. | Aquesta Bitàcora és possible gràcies a Bitacoræ, Vilaweb i HiperTextos i MèdiaLlenguatges.