El PKK i la dona kurda
08-12-2006 19:41:51 | Secció: Pobles i Globalització
Les muntanyes qandil, en ple Kurdistan però oficialment en la frontera entre l'Iraq i l'Iran son el refugi del PKK, querrilla kurda en la que la dona juga un paper central. "Quan una dona abandona la seva llar i pren les armes no estem davant un fet anodí. És una revolució social. Nosaltres obrim els ulls a la societat kurda", assegura Arshem Kurman, dona i guerrillera del PKK.
En una regió del món on també preval la submissió de la dona, les combatents del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) juguen un paper de primera línia en el moviment d'alliberament kurd, refugiat en les muntanyes del nord de l'Iraq, prop de la frontera amb l'Iran.
Històricament ancorat en el marxisme ortodox, el PKK, que lluita per la independència del Kurdistan Nord, manté una estructura militar que ha donat lloc a un feminisme guerriller únic. Però no ha caigut del cel. Ha estat necessària, i segueix sent-ho a dia d'avui, la lluita constant contra els prejudicis de la societat, dels quals participen molts dels seus camarades barons, reconeixen les guerrilleres.
«Ha estat sobretot la qüestió del martiri el que ha donat força a la nostra causa», assegura Arshem Kurman, insistint que han estat les dones caigudes en combat o que van portar a terme atemptats suïcides les que han forçat als homes d'aquest moviment armat a prendre-les amb seriositat. «Les dones moren tots els dies, així que, com no ha de calar el nostre missatge», assenyala aquesta respectada instructora guerrillera, que recorda com una kurda es va immolar en els anys noranta causant la mort a mig centenar de soldats d'ocupació turcs.
Al llarg dels seus anys de lluita, el PKK ha portat a terme 15 atemptats suïcides. 11 d'ells van ser protagonitzats per dones.
En el campament situat als peus de les muntanyes Qandil, la major part dels barracots mostren una fotografia de Vian Jaf, que es va cremar "a lo bonzo" el passat febrer com a protesta per l'opressió contra els kurds per part de l'Estat turc. Oficialment, la direcció del moviment no aprova actualment aquest tipus d'accions individuals.
Arrencar el respecte als barons i aconseguir que les tractin com a iguals tampoc és fàcil en les societats de l'Orient Mitjà, reconeixen les guerrilleres del PKK.
«Una dona no pot reivindicar-se en aquest context. En la societat tradicional kurda, només els barons tenen el dret a la paraula. Si el marit no està a casa, és el fill de més edat el que parla, sigui quina sigui la seva edat», assegura Reha Baran.
«En les nostres societats retardades, les dones són confinades als marges. El nostre objectiu és resituarles en el centre de la vida pública», afegix.
Reha Baran mostra a un públic format per militants feministes i responsables del PKK, en una escola improvisada sobre la roca, com les dones han estat privades dels seus drets i com poden reconquerir-los.
Ella ha estat encarregada per la querrilla per transmetre aquestes idees revolucionàries en els seus pobles i unitats guerrilleres, a fi que s'estenguin a poc a poc en la societat kurda sense perdre l'inestimable suport per part de la població.
Per a les joves combatents del moviment, viure amb l'arma en la mà, al costat dels seus camarades masculins, és molt més interessant que la vida que els esperava en els seus pobles i llogarets.
Una desena d'elles, amb edats compreses entre els 15 i els 21 anys, beuen te contemplant la posta de sol a les muntanyes Qandil, coronades per la neu. Elles esclaten en riallades quan se'ls pregunta si no haguessin preferit quedar-se en les seves cases i criar als seus fills.
«Les dones que viuen amb la família no tenen dret a rebre instrucció. Moltes vegades, el moviment ajuda a adolescents que no es resignen a aquest futur a escapar de casa i unir-se a nosaltres, particularment a l´Iran», explica Rojbin Hajjar, una kurda arribada de Síria.
Cal recordar que el Kurdistan està repartit en quatre estats: Turquia, Iraq, Síria i Iran.
Però aquestes guerrilleres asseguren que el seu exemple va fins i tot més enllà. «No som tan sols un model per a les dones d'Orient Mitjà, sinó per a les del món sencer», sentencia Sozdar Serbiliz, dona i comandant guerrillera del PKK.
per Paul Schemm
Font: Gara
traducció al català P. Da Silva
Comentaris (0) - Referències (0)
