Gasteiz, 3 de març: la història es repeteix 30 anys després
03-12-2006 22:30:04 | Secció: Drets i Justícia Social
3 de març: GasteizEl dilluns dia 20 de novembre d'enguany, trentè primer aniversari de la mort del dictador Franco, Andoni Txasko i Josu Ormaetxea van haver de comparèixer davant el jutge Del Olmo de l'Audiència Nacional espanyola per una imputació per pessumpte delicte d'enaltiment del terrorisme.
Aquesta imputació és el resultat de l'atestat que va realitzar la Ertzantza, després de la seva actuació contra la 30a manifestació anual que es desenvolupava el 3 de març a Gasteiz per denunciar la impunitat de la massacre produïda per la Policia Armada (més coneguda com "els grisos"), en aquesta mateixa data de l'any 1976, contra una assemblea obrera i popular que s'intentava realitzar en l'església San Francisco de Gasteiz, on es trobaven concentrades gairebé 5.000 persones.
Aquella massacre de 1976 va acabar amb la vida de 5 treballadors, amb un centenar de persones ferides de bala i diversos centenars de persones ferides per cops, pels gasos i les caigudes. Andoni i Josu són membres de l'Associació de víctimes del 3 de març de 1976. Andoni és la cara i la veu d'aquesta associació i sofreix una pèrdua gairebé total de la visió a causa de la pallissa policial que va rebre l'endemà de la massacre.
En la manifestació d'aquest any, Andoni i Josu portaven una ikurriña amb un crespó negre i les fotografies dels rostres de dos membres d'ETA que pocs dies abans havien mort a les presons espanyoles en circumstàncies que encara avui no han estat aclarides.
Després de més de deu minuts de recorregut de la manifestació en la qual participaven més d'un miler de persones, diverses dotacions d'antidisturbis de la Ertzantza, van parar la manifestació per arravassar la ikurriña i les imatges que portaven Andoni i Josu. Des del primer moment la Ertzantza va demostrar que anaven a per més que aquests símbols. En pocs minuts ja s'estaven emprant amb brutalitat contra els que portaven la pancarta i contra tothom que es movia. La pitjor part la van soportar Andoni i Josu que, a més de rebre una tremenda pallissa, van ser detinguts i traslladats a dependències policials.
Ni Andoni ni Josu van oposar cap resistència i malgrat això van sofrir una brutal detenció. Andoni va haver de ser traslladat de les dependències policials a un centre hospitalari per les ferides que li van ocasionar.
Aquesta brutal acció policial va acabar amb 8 persones ferides de certa consideració per cops de porra de la Ertzantza.
Les persones amigues i familiars d'Andoni i Josu que van anar a la comissaria per interessar-se pel seu estat, van ser expulsades de les dependències i les proximitats amb brutalitat i amenaces per part d'agents policials uniformats.
En un primer moment la Ertzantza els va acusar de desobediència i atemptat contra l'autoritat però més tard s'ha vist que l'atestat policial els imputava per un delicte conegut com d'enaltiment del terrorisme, al portar els retrats dels dos presumptes militants d'ETA.
Convé assenyalar que la mateixa imatge que serveix de base per aquesta imputació va ser mostrada en desenes de manifestacions celebrades dies més tard sense que intervingués la Ertzantza para dissoldre-les o detenir a qui les portaven. També aquesta mateixa imatge va ser el suport gràfic estàtic que va utilitzar la ETB 1 i 2 (canals de la televisió pública del govern de tres de les províncies basques), sense que s'imposés cap tipus de repressió ni correctiu sobre els seus responsables.
El conseller d'Interior responsable de la Ertzantza ha reiterat que aquesta actuació repressiva va ser necessària per defensar el dret d'expressió de qui participava en la manifestació i que qui portaven la ikurriña amb els símbols de duel van manipular els continguts de la manifestació i la van hipotecar.
Convindria assenyalar que en cadascun d'aquests 30 anys d'exigència de justícia per la massacre i contra la impunitat de les seves circumstàncies, sempre s'han vinculat les reivindicacions socials, sindicals o polítiques de cada moment, amb els elements permanents d'aquella denúncia.
Ara s'està a l'espera de la decisió del jutge sobre si continua amb l'acusació per enaltiment del terrorisme o si per contra arxiva el cas. També es té incertesa sobre si s'obrirà un altre procés per desobediència i atemptat contra l'autoritat.
Les argumentacions dels governants de llavors i d'ara són coincidents: manipulació de les persones de bona voluntat per part de gent malvada que les enfronta al govern i a les bones conductes i això obliga a intervenir a les forces policials per impedir-ho. Per descomptat que no cap altra conclusió que la que la història es repeteix i que els esdeveniments repressius d'aquest any expliquen millor perquè s'ha mantingut la impunitat de qui va cometre la massacre del 3 de març de 1976 fins als nostres dies i com la repressió d'aquest any a més de recórrer el mateix camí d'injustícia, d'abús, de prepotència, pot acabar en la mateixa impunitat de fa 30 anys.
per: Javi Ruiz - eutsi.org
font: Rebelión.org
Comentaris (0) - Referències (0)
