Les remeses: un fenomen econòmic a escala global
21-11-2006 18:59:42 | Secció: Drets i Justícia Social
La immigració és una de les grans prioritats tant per a la Unió Europea com per a l’Estat espanyol. És un tema al que es dedica una part important a les cimeres intergovernamentals (tant a les europees com a les de països europeus amb països d’altres continents). Segons dades de l’Organització Internacional de les Migracions es preveu un creixement anual de la immigració d’entre un 2 i un 3%. Es tracta, doncs, d’un tema que no desapareixerà de les agendes dels governs a curt ni a mig termini.
Les remeses suposen tot un fenomen econòmic a escala global: el seu import duplica sobradament el destinat a l’Ajuda al Desenvolupament Global.
A l’Estat espanyol, segons dades de març de 2006, hi viuen un total de 2.873.250 ciutadans estrangers en situació regular, en un procés en el que el nombre augmenta de manera exponencial: la xifra esmentada suposa un creixement del 4,90% amb respecte les dades de 31 de desembre de 2005, superant, amb escreix, les previsions de l’ l’Organització Internacional de les Migracions. El major nombre d’immigrants prové de Iberoamèrica (principalment de l’Equador i de Colòmbia) i del continent africà, amb una important presència de ciutadans marroquins. Els immigrants resideixen principalment a les grans concentracions urbanes de Madrid, Barcelona, Bilbao o València.
Les remeses suposen tot un fenomen econòmic a escala global: el seu import duplica sobradament el destinat a l’Ajuda al Desenvolupament Global. Per la seva importància (en països com el Marroc, superen als ingressos obtinguts pel turisme, per la inversió estrangera, o per l’ajuda al desenvolupament), cal considerar les remeses com alguna cosa més que caritat familiar, ja que s’han convertit en el principal vehicle per traslladar recursos econòmics dels països rics als països pobres.
Durant el passat any 2005, l’Estat espanyol ha estat, segons dades del Banc d’Espanya, el cinquè emissor de remeses del món. Aquesta mateixa institució estima que les remeses podrien suposar una xifra una mica per sota de l’1% del PIB espanyol.
Tot i la seva importància com a flux econòmic de rellevància mundial, les remeses no disposen, pel moment, d’anàlisis o estudis ni de cap organització multilateral que es dediqui al seu govern, d’una manera semblant a com ho fa l’Organització Mundial del Turisme amb respecte els fluxos turístics. Tanmateix, el Banc Mundial i algun dels seus organismes vinculats són les úniques institucions que estan dedicant esforços al tema. Les remeses, a més, són un fenomen recent, nascut a la darrera meitat del segle XX, quan les rendes del treball van permetre un cert estalvi als treballadors immigrants.
Els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York van introduir, les remeses, en l’agenda política internacional, però considerant-les des de la vessant de la seguretat i no de la econòmica, i es que el Govern nord-americà va començar a considerar aquests fluxos econòmics com una de les principals vies del terrorisme internacional.
Encara així, el fenomen de les remeses continua sent poc estudiat, especialment com a eina que ajudi al desenvolupament dels països més pobres, els seus principals receptors.
Existeixen dos canals de transferència: els formals i els informals. Els primers impliquen a bancs, oficines postals i operadors legals de transferències monetàries. Els segons fan referència a mecanismes tradicionals que inclouen també l’enviament de diners a través de familiars o amics. Uns i altres sistemes tenen clars avantatges i desavantatges, sent comunes a tots dos, les elevades comissions.
Els efectes en els països que reben les remeses també tenen clars avantatges i desavantatges. Per una part, la dinamització d’economies pobres, però per un altra costat, i aquest és el principal tema d’aquest treball, que no ajuden a desenvolupar els països que les reben. En primer lloc, perquè es destinen a consum personal i, en segon lloc, perquè la gent que rep aquests diners el que vol és poder immigrar també per guanyar-los.
A partir d’aquí es pot considerar a les remeses com una oportunitat única per a l’acció exterior de l’Estat espanyol, atesa la importància creixent que estan tenint aquestes transferències. Es tractaria de facilitar els mecanismes formals de transmissió de remeses, així com tractar de disposar d’un major control de les mateixes en els països receptors, per a que aquests fluxos econòmics es destinin a ajuda al desenvolupament. Només que una petita quantitat d’aquests diners tinguin aquesta destinació, podia provocar importants efectes en les economies receptores.
No ens hem d’enganyar i considerar que les remeses per si mateixes poden contribuir a aquesta favorable transformació en molts i diferents països receptors. Però si l’Estat espanyol projectés una imatge positiva en el tema de les remeses, sens dubte, que podria contribuir a altres canvis de tipus polític, econòmic i social en les societats perceptores. Especialment, amb els països iberoamericans en la línia del que el president Zapatero va declarar en la XV Cimera Iberoamericana: “Hem de donar una major utilitat i una potencial rendibilitat social, en els països als quals van les remeses. Aquesta és una de les grans ambicions que tenim com a Govern: que pugui existir una via, a través de la cooperació amb les entitats financeres, de préstecs en funció d’aquestes remeses dels immigrants”.
Així les coses, es proposen tres escenaris possibles en el món iberoamericà d’acord amb la implicació de l’Estat Espanyol en el tema de les remeses. Una major implicació del Govern estatal en aquest tema permetria canvis importants en les societats receptores, a la vegada que permetria assolir un paper de líder per poder emprendre nous canvis en aquells països. La continuïtat o la desatenció en aquest aspecte, conjuntament amb altres aspectes, dibuixa escenaris catastròfics a la zona.
Apostem doncs perquè el Govern estatal s’impliqui més i en col·laboració amb entitats financeres a Espanya i als països receptors faciliti la transferència d’aquests fluxos, tot controlant la seva aplicació. Si aquesta mesura resulta, com imaginem, un èxit, es podria transmetre a d'altres països, notables receptors de les remeses estatals com el Marroc.
Aquesta major implicació es constituiria en una eina decisiva d’acció exterior de l’Estat espanyol, el qual hauria d’adoptar un paper de lideratge, des de la Unió Europea, per constituir un organisme multilateral dedicat a l’anàlisi, estudi i govern de les remeses a nivell global.
per: C.Cuenca
Comentaris (0) - Referències (0)
