Àfrica en risc de devastació
14-11-2006 22:30:28 | Secció: Ciència i Medi
El reescalfament planetari devastarà Àfrica si no hi ha una ajuda substancial de la comunitat internacional, alerta un informe presentat durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que es desenvolupa a Nairobi. "Àfrica és el continent menys responsable del canvi climàtic, però és el que serà més sacsejat", va afirmar Nick Nuttall, portaveu del Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA).
Nova informació científica demostra que Àfrica és més vulnerable als impactes del que pensàvem, va dir Nuttall a IPS en comunicació des de la trobada en la capital de Kenya, del que participen unes 6.000 persones de 150 països des del dilluns i fins al 17 d'aquest mes.
70 milions de persones i el 30% de la infraestructura costanera d'Àfrica afronten riscos d'inundacions per a 2080 vinculades amb l'augment dels nivells del mar, segons indica l'estudi del PNUMA.
Més d'un terç dels hàbitats que sustenten a la fauna i la flora africana podrien perdre's, mentre que els cultius disminuiran com a conseqüència de l'increment de les temperatures.
Per a 2025, uns 480 milions de persones d'Àfrica podrien estar vivint en àrees amb escassesa d'aigua.
"Si el clima d'Àfrica es torna encara més inconstant, estaran en greus problemes", va alertar Steve Sawyer, de Greenpeace Internacional, que participa en la trobada a Nairobi.
Les muntanyes de l'Àfrica oriental estan perdent la neu dels seus cims, com les de Kenya i el Kilimanjaro, el que significa que els rius i rierols que aquestes alimenten s'aniran assecant. Els agricultors haurien de reubicar-se, pel que han de rebre ajuda immediatament, va dir Sawyer a IPS.
La majoria dels científics coincideixen que el reescalfament del planeta obeeix a activitats humanes, sobretot als gasos que s'alliberen per la combustió de petroli, gas i carbó, el principal dels quals és el diòxid de carboni.
Aquests gasos s'acumulen en l'atmosfera i, per la seva gran capacitat per a retenir la calor dels llamps solars, accentuen l'anomenat "efecte hivernacle".
La conseqüència d'aquest reescalfament és un canvi climàtic global amb manifestacions regionals i locals, com la fosa del gel polar i les glaceres, l'elevació del nivell del mar, sequeres, tempestes, huracans i inundacions.
Malgrat que els EEUU generen el 25% de les emissions dels gasos d'efecte hivernacle, el govern de George W. Bush va retirar la signatura que havia estampat el seu predecessor, Bill Clinton (1993-2001), en el Protocol de Kyoto, únic mecanisme internacional contra el canvi climàtic. Bush va argüir que l'acord podia afectar l'economia del seu país.
"El canvi climàtic avança, i la comunitat internacional ha de respondre amb assistència dirigida a aquells països situats en primera línia de front davant el risc de la destrucció", va afirmar Achim Steiner, director executiu del PNUMA.
Àfrica és a més el continent menys preparat, i necessitarà una ajuda substancial de les nacions industrialitzades per superar l'impacte del canvi climàtic, va indicar Nuttall. El continent està desenvolupant les seves infraestructures, però ha de fer-ho de tal manera que aquesta no desaparegui en 30 o 40 anys pels impactes del reescalfament planetari, va afegir.
Les conseqüències del canvi climàtic poden devastar també l'economia mundial, va alertar un estudi del govern de Gran Bretanya divulgat la setmana passada. L'economia del planeta podria reduir-se el 20% en el pitjor dels casos, indica l'informe, elaborat per Nicholas Stern, ex economista en cap del Banc Mundial. Les regions en desenvolupament seran les més copejades.
Científics calculen que es necessita una reducció de 80% de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle abans de 2050 per a evitar impactes greus i irreversibles.
Sota el Protocol de Kyoto, 25 països industrialitzats, excloent a Estats Units i Austràlia, es comprometen a reduir les seves emissions un 5,2% per a 2012 respecte de les de 1990.
No obstant això, les emissions en algunes nacions signants com Canadà i Espanya augmenten en comptes de disminuir. El govern canadenc, de fet, ja va reconèixer que no podrà complir la meta.
En Nairobi es celebra oficialment la segona Conferència de les Parts que actua com Reunió de les Parts del Protocol de Kyoto (COP/MOP 2) en conjunció amb la dotzena sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marco de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP 12).
Els delegats esperen avançar en la pràctica del Protocol de Kyoto, però sobretot esperen aconseguir diners per l'adaptació dels països pobres al canvi climàtic i buscar altres mecanismes per a la reducció d'emissions després de 2012.
El tractat preveu un Fons d'Adaptació que rep diners de països industrialitzats producte del Mecanisme de Desenvolupament Net, sistema del Protocol mitjançant el qual empreses del Nord produïxen energia al Sud tenint així la possibilitat de compensar les seves emissions.
No són molts diners, entre 30 i 40 milions de dòlars anuals començant el 2008, i encara ha de clarificar-se qui i per a què rep els fons, va objectar Sawyer. "L'adaptació valdrà molts milers de milions de dòlars", va sostenir.
Es calcula que Holanda, per exemple, hauria d'invertir entre l'1 i el 3% del seu producte intern brut cada any per a adaptar-se a les noves condicions creades pel reescalfament planetari, i Bangladesh necessitaria una assistència similar", va indicar Sawyer.
"Les obligacions legals, morals i polítiques dels països rics són clares: han de reduir de forma dràstica les seves emissions i al mateix temps preparar-se per proveir un massiu suport a les nacions més pobres", va subratllar. "Les futures generacions no ens perdonaran si ens demorem".
per: Stephen Leahy, IPS
font: rebelion.org
Comentaris (0) - Referències (0)
