L'Estat de Dret i el cas de Juana Chaos
10-11-2006 01:29:29 | Secció: Drets i Justícia Social
L'Audiència Nacional ha notificat la sentència per la qual es condemna a dotze anys i set mesos de presó a Iñaki de Juana Chaos per escriure dos articles d'opinió que van ser publicats al diari Gara el desembre de 2004. De Juana Chaos va ser jutjat el passat 27 d'0ctubre, per un presumpte delicte d'amenaces terroristes en motiu dels articles. Durant la vista, va negar que la seva intenció fora amenaçar a ningú. El donostiarra va assegurar que els dos articles que va publicar no tenien cap intencionalitat amenaçadora, sinó de crítica política. De Juana, que va respondre en castellà a les preguntes del fiscal Fernando Burgos, va afirmar haver escrit aquests dos articles, davant la campanya mediàtica que estava patint i amb l'objecte de posar en coneixement de l'opinió pública la seva realitat com a presoner, ja que, com va dir, "tinc dret a exercir la llibertat d'expressió".
Va afirmar també que en cap moment va pensar que aquests articles poguessin induir a membres d'ETA a cometre atemptats contra les persones a les quals es refereixen i, al ser preguntat pel fiscal si tenia intenció d'incorporar-se a la lluita armada quan fos excarcerat, va contestar: "el meu únic objectiu és escriure".
El tribunal considera que el descrit en els dos articles constitueix una "acció típica de marcatge de persones concretes i determinades" i el condemna, a més, a indemnitzar amb la quantitat de 72.000€ als cinc funcionaris de presons i al magistrat que esmentava en els articles. La resolució afegeix que els articles titulats “El escudo” i “Gallizo” contenen "amenaces vetllades i assenyalaments objectius a ETA".
A l'octubre de 2004, quan es van extingir els més de 3.000 anys de presó que li van imposar per la seva participació en 25 assassinats, havia d'haver sortit de la presó, però el magistrat de la Sala Primera Penal de la Audiència Nacional va emetre un acte amb el que pretenia impugnar les redempcions a les que tenia dret, per tal d'evitar la seva excarceració. No obstant això, Iñaki va ser jutjat en base al codi penal del 1973, en el que el màxim d'estada a la presó era de 30 anys, i sobre aquest plaç s'apliquen les redempcions, els beneficis penitenciaris per bon comportament, per realització d'activitats, per cursar estudis… La reforma del codi penal del 1995 elimina les redempcions i amplia el límit màxim a 40 anys, només per als presos acusats de “terrorisme”, imposant noves dificultats a l'acces a la llibertat dels presos.
Davant la impossibilitat d'aquesta mesura, el magistrat va dictar presó preventiva contra ell per un pressumpte delicte de pertinença a banda armada i el va imputar per un pressumpte delicte d’amenaces en relació a els dos articles esmentats, delictes pels quals la fiscalia demanava 96 anys de presó.
El 14 de juny de 2006 es va fer pública la sentència per la que el jutje de la Audiència Nacional espanyola Santiago Pedraz, desestimava l'acusació en considerar que en els seus articles mostrava el seu suport al Moviment d'Alliberament nacional Basc -MLNV- la qual cosa "no és equiparable a ETA". Afegia que "tal moviment no està qualificat com a organització terrorista" pel que considerava no probada la existència d'un delicte d'amenaces.
Però en aquell moment es va desencadenar una campanya mediàtica contra la decisió del jutje. El titular del Ministeri de Justícia, Juan Fernando López Aguilar va declarar que “construirem noves imputacions per tal d'evitar que siguin excarcerats”. El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va asegurar que "continuarem oposant-nos a la seva excarceració en la mesura que sigui legalment possible" abans de recorrer la decisió judicial.
Després de la petició inicial del fiscal Jesús Alonso que sol·licitava els 96 anys de presó, el fiscal de l'Audiència Nacional, Fernando Burgos, va modificar les conclusions provisionals i va proposar al tribunal dues alternatives per tal de retenir a la presó al donostiarra. La primera podia ser, imposar-li quatre anys de presó per un "delicte per enaltiment", i la segona, condemnar-lo a tretze anys, per "un delicte d'amenaces".
Burgos va retirar el delicte de pertinença a banda armada en entendre que De Juana mai ha deixat d'integrar la banda armada i, per tant, no se'l pot tornar a condemnar per un delicte pel qual ja està a la presó. Aquesta màxima, que en termes jurídics es coneix com el principi de "non bis in idem", de l'article 25 de la CE, estableix que no es pot tornar a jutjar allò que ja s'ha jutjat.
Mentre s'estava celebrant el judici, el dirigent ultradretà Ricardo Sáenz de Ynestrillas va irrompre en la Sala de l'Audiència Nacional i va començar a cridar: "Mira'm als ulls, sóc Ynestrillas", "Mira'm als ulls, serà l'últim que vegis". Ynestrillas, que es trobava entre el públic present en la Sala, va començar a proferir crits i poc després va ser subjectat pels Policies, que el van treure de la Sala. Unes dues-centes persones, convocades per l'Associació de Víctimes del Terrorisme, es van concentrar al voltant de l'Audiència Nacional i van corejar lemes com "De Juana, muérete", "Tots a l'una, puta Batasuna" o "Viva Espanya". També van portar nombroses banderes d'Espanya i pancartes en les quals es podia llegir "D'ETA ni parlar-ne!", " Lasa i Zabala també estan en vaga de fam", "Zapatero traïdor" o "350 pistoles robades, 350 tirs en el clatell, culpable Zapatero".
Iñaki de Juana Chaos va iniciar una nova vaga de fam després de les filtracions publicades per diversos mitjans de comunicació en les quals s'avançava la sentència condemnatòria. Des del 7 d'agost fins al 8 d'octubre d’enguany, havia fet una vaga de fam que va durar 63 dies, per tal d’exigir la seva posada en llibertat i denunciar les mesures d'excepció que s'apliquen al Col·lectiu de Presos Polítics Bascos.
El presoner ha complert la seva condemna, ha complert les normes que el propi estat que el va empresonar havia marcat, regles que semblen la base de qualsevol estat de dret i que, malgrat això, en el cas que ens ocupa semblen no servir de res.
Quan havia de sortir, l’administració de justícia de l’estat va allargar artificialment la condemna, sense raons ni fonaments jurídics, moguda per interessos polítics i pressions mediàtiques que no tenien res a veure amb l'Estat de Dret, la Justícia o el sentit comú. No van poder no aplicar-li les redempcions que li corresponien per estudis, però l'han condemnat per escriure dos articles de premsa.
En aquest moment històric, quan ETA ha declarat un alto el foc indefinit, la dispersió del presos atempta contra els drets fonamentals bàsics, contra els principis inspiradors de la Llei General Penitenciària i el Reglament que la desenvolupa i contra el procés de pau. La “doctrina Parot”, és una invenció oportunista del Tribunal Suprem, que en comptes d'aplicar Dret fa política. Aquesta doctrina se situa fora de les regles bàsiques del Dret Processal i del Dret Penal i vulnera el valor de la cosa jutjada, la presumpció d'innocència, el dret a la llibertat d'expressió, la proporcionalitat i el dret a la tutela judicial efectiva, drets fonamentals regulats per la mateixa Constitució espanyola.
per P.da Silva
Comentaris (0) - Referències (0)
