Anàlisi del resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya 2006
03-11-2006 02:19:12 | Secció: Opinió i Humor
Convergència i Unió amb 48 escons (31,52% dels vots), ha estat la formació política guanyadora, seguida del Partit del Socialistes de Catalunya amb 37 escons (26,81 % dels vots), Esquerra Republicana de Catalunya amb 21 escons (14,05% dels vots), el Partit Popular de Catalunya amb 14 escons (10,64% dels vots), Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa amb 12 escons (9,56% dels vots), i per últim el partit revelació al Parlament català, Ciutadans-Partit de la ciutadania amb 3 escons (3,04 % dels vots).D’aquesta manera, el partit liderat per Artur Mas (CiU) ha revalidat un triomf electoral agredolç degut als esforços esmerçats en una campanya massa agressiva contra la gestió de la coalició d’esquerres al Govern (confidencial.cat). Durant tota la campanya, Artur Mas ha centrat el seu discurs en un atac ferotge contra la coalició d’esquerres (PSC, ERC,ICV-EUA) amb auguris catastrofistes i contínues amenaces sobre la destrucció de la pau social i política a Catalunya si el seu partit no sortia vencedor en les eleccions, mentre esboçava un discurs polític nítidament dretà en l'àmbit social i econòmic.
Les seves propostes entorn a les desgravacions fiscals a persones amb titulacions oficials d’idiomes, els xecs escolars i la signatura davant notari dels seus compromisos electorals, encara que podien haver resultat llamineres no han estat suficients per barrar el pas a una reedició de la coalició d’esquerres i atorga-li una majoria absoluta de 68 escons. La política de desgravacions a persones amb titulacions oficials d’idiomes va dirigida a beneficiar només a aquells que tinguin diners suficients per pagar-ho i els recompensaria vulnerant el principi redistributiu dels impostos. D’altra banda, la proposta lliberal del xecs escolars per permetre que els pares mitjançant un xec puguin escollir l’escola pública o privada per l’educació de la canalla, podria arribar a comportar el tancament d'escoles en aquells barris de classe social baixa amb una menor demanda, que acabarien sent tancades per la inèrcia d’un model basat en l’oferta i la demanda i no en la cohesió ni en la mobilitat social. Amb aquest discurs, els democratacristians han obtingut un 31,52% de percentatge de vot, amb una lleu caiguda de vot real a les comarques barcelonines i una de més notable a les comarques de Tarragona.
La segona posició l'ocupa el Partit dels Socialistes de Catalunya que ha estat un dels vençuts malgrat haver rebut el suport del líder i president de l’Estat Espanyol, José Luís Rodriguez Zapatero. La marxa forçada per la conjuntura de Pasqual Maragall i la seva substitució per un líder amb una posició menys identitària i nacional, José Montilla, ha resultat contraproduent pel que s'observa en els resultats obtinguts. Tot i la crida a capitanejar el vot del "cinturó metropolità barceloní", dels catalans descendents d’immigrats d’altres parts de l’estat i dels nascuts fora de Catalunya, els resultats obtinguts al Barcelonès han estat tímidament superiors als de les eleccions de 2003 amb un actual 27,46 % respecte al 26,19 % i al Baix Llobregat amb 24,12 % dels vots respecte un 22,59% .
El canvi de model en l’òptica del PSC cap a una transformació de l’Estat Espanyol per fer-lo més plural davant la diversitat cultural i lingüística inherent, no ha estat recompensada pels electors. La baixa participació tampoc li ha estat favorable.
La campanya del candidat José Montilla s’ha dirigit a destacar la bona gestió del presidenciable a la ciutat de Cornellà de Llobregat i la seva influència a Madrid pel seu excàrrec de Ministre d’Indústria, Comerç i Turisme. D’altra banda, ha defensat un fort discurs municipalista amb transferència de fons materials, com la cessió d’edificis i de fons econòmics. També s'ha destacat pel seu discurs sobre el desenvolupament del nou Estatut d’Autonomia, sense oblidar un política lingüística activa en l’àmbit de la justícia i un concepte de seguretat pensat des de l’esquerra. Tanmateix, els seus orígens foranis han estat utilitzats per enterbolir la seva candidatura amb un discurs filoxenofòbic per part Convergència i Unió. La seva pretesa incompetència lingüística en llengua catalana, el seu desconeixement de la cultura tradicional i el recolzament distant de l'expresident Pasqual Margall i el seu entorn, s'han emprat reiteradament per desprestigiar-lo des d'alguls mitjans de comunicació.
El PSC ha estat la formació que ha perdut més vots en aquestes eleccions amb una baixada d’un 4,12% respecte a l’última contesa al Parlament de Catalunya, uns 241.687 votants.
La campanya d’Esquerra República de Catalunya, partit independentista en clau nacional d’esquerra, ha seguit en la línia de l’última convocatòria mostrant-se com a partit equidistant entre les dues possibles forces guanyadores de les eleccions al Parlament, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Convergència i Unió (CiU). Esquerra Republicana de Catalunya encapçalada per Josep Lluís Carod-Rovira ha realitzat una campanya focalitzada en la feina feta pels seus consellers i conselleres al Govern de la Generalitat (Conselleria en Cap, Benestar i Família, Universitats Recerca i Societat de la Informació, Governació, Comerç Consum i Turisme i Ensenyament) i per una crida a la participació dels simpatitzants a través de la campanya Esquerra t’escolta.
Així, ha transmès un missatge de capitost de la política social i educativa del Govern de la Generalitat amb la creació de places residencials per a la gent gran, ajuts d’accés a l’habitatge de lloguer per a joves, creació d’escoles bressol i aules d’acollida per a la integració d’alumnes immigrats. En aquest sentit, va ser la primera en proposar la gratuïtat dels llibres de text a les escoles i d’advocar per la Generalitat com a intermediadora amb el propietaris de pisos de lloguer.
Tot i això, la seva presència als mitjans de comunicació escrits ha estat escassa en relació a la seva força electoral, en comparació a la forta presència de CiU a La Vanguardia, l’Avuí i El Diari de Tarragona o el PSC a El País i El Periodico. De manera, que el seu programa només ha estat relativament difosa en el diari El Punt, d’escassa presència global a Catalunya.
La formació republicana amb el 14,06% dels vots ha estat la segona força derrotada en aquestes eleccions ja que ha perdut un 2,41% de vots en relació al 16,47% obtinguts l'any 2003. La formació nacionalista ha perdut vots principalment a Lleida, seguit de Tarragona, tot i que ha estat una pèrdua d’escassa magnitud mantenint 21 dels 23 escons de la passada legislatura. Malgrat els continus atacs mediàtics de la dreta i la ultradreta espanyola el partit ha aconseguit erigir i mantenir un nou espai republicà, nacional i d’esquerres al Parlament català.
El Partit Popular de Catalunya amb Josep Piqué com a candidat ha emprès un discurs centrat en la immigració, la seguretat i els reptes de competitivitat de les empreses. La formació de dretes ha fet una aposta per atiar les brases de la crispació en assumptes d’immigració, amb contínues amenaces sobre els riscos socials per l’obertura de mesquites i la necessitat d’una conselleria d’immigració com a panacea de tots els problemes. El líder del PPc ha mantingut una posició menys radicalitzada al respecte, mentre que el número tres del partit, Francesc Vendrell, ha representat la cara més dura d'aquesta política d'extrema dreta.
El PPc ha perdut vots, passant d’un 11,87% en els darrers comicis, a un 10,64%, de manera que podem concloure que el discurs agressiu no ha impregnat a la ciutadania tot i la presència de notables membres del PP com l'Ángel Acebes o en Mariano Rajoy a Catalunya.
L'única cosa notable de la seva campanya ha estat la incorporació de Montserrat Nebreda, professora de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya com a número dos, intentant remarcar el perfil més centrista de la formació, amb una independent de força prestigi.
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa ha estat l’única formació que ha guanyat vots en escreix, recuperant el seu sostre electoral històric i consolidant un espai d’influència real en el Parlament. El seu candidat, Joan Saura, l'únic que ha apostat clarament per la reedició del tripartit, ha assolit un 9,56% del cens, superant el 7,30% de les últimes eleccions i recuperant el diputat per la demarcació de Lleida que havia tingut com a PSUC. La formació s’ha mostrat com a màxima defensora de la feina realitzada per la coalició d’esquerres, apostant per un desenvolupament ple de l’Estatut d'Autonomia.
El seu tarannà conciliador i la seva actitut de defensa de la unió de les esquerres, des d’una visió més feminista i ecologista, sembla instaurar-se en la societat catalana acostant-nos al model europeu de partits. Així doncs, l’aposta per una major preservació del medi natural, vista amb recels des d’alguns diaris catalans, sembla ser que no és quelcom només d'alguns líders polítics, sinó que les bases electorals hi estan plenament implicades.
Un nou partit polític ha obtingut representació al Parlament, Ciutadans-Partit de la Ciutadania, amb un 3,04% de vots i amb tres diputats. La nova formació que no es defineix ni de dreta ni d'esquerra, ha resultat vencedora moralment, perque era un partit pel qual ningú no donava ni un euro. Sense un discurs constructiu clar i amb una campanya força populista i sensacionalista, mostrant el candidat despullat tapant-se les vergonyes, ha dirigit la seva atenció cap a la immigració com a problema i sobretot a denunciar la pressumpta persecució de la llengua castellana a la vida pública catalana.
El seu creixement pot ésser relacionat amb la caiguda del suport al PPc, però la baixa participació, ens desvirtua un anàlisi més acurat de la seva possible permanència al Parlament atès que es centren en conflictes latents i oberts (llengua i immigració), que no estan del tot resolts i que la implementació de l'Estatut farà saltar a la palestra política.
Aquestes eleccions al Parlament de 2006 s’han presentat com un plebiscit a la feina del tripartit, plebiscit que els convergents no han guanyat, que tampoc ha engrescat a la ciutadania a una participació en massa, malgrat ser unes eleccions importants per decidir els gestors d’aplicar el nou Estatut.
No obstant això, el sistema democràtic està sent erosionat per l’abstencionisme i pels atacs deslegitimadors a la formació de coalicions per partits no vençedors en escons amb la intenció de substituir l'actual model parlamentari (en què els membres del Parlament escullen el President/a del govern) per un model presidencialista (on l'electorat elegeix al President/a en una elecció específica).
Les eleccions d’enguany ens mostren una dada molt preocupant, un 43,23% d’abstencionisme, superant el 36,61% del cens electoral en les darreres eleccions. Això ve acompanyat d’un creixement del malaguanyat vot en blanc amb 2,03% i una duplicació dels vots nuls amb 0,45 % i ens deixa intuir un increment del desencís. D'altra banda cal tenir en compte l'etern malentès del vot en blanc, que únicament serveix per a donar vots a la força més votada, però que molta gent entén com un vot de càstig o de desgrat als partits polítics, que en realitat s’efectua a través del vot nul.
La campanya electoral ha estat en línies generals molt agressiva, s'ha obviat el tractament de temes d'especial transcendència per a la classe treballadora com l’habitatge, la precarietat laboral, les deslocalitzacions de les indústries catalanes, la inversió en I+D, la despesa educativa, els transports públics, s'ha suspés el dret de manifestació dels estudiants a Barcelona i del cos dels Mossos d'Esquadra per no "molestar" l’agenda política d’alguns partits emparant-se en eufemismes de coacció al possible dret a vot.
En suma, en aquests comicis el conjunt de les forces d'esquerra, PSC, ERC, ICV-EUA, ha estat el que més representants al Parlament ha obtingut. És per això que Catalunya i els catalans es mereixen un govern d'esquerres que es preocupi pels veritables problemes de les classes populars, sense interferències del govern central.
per John Diop Poort
Comentaris (0) - Referències (0)
