Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

El banquer dels pobres


El Comitè Noruec del Nobel, ha comunicat que Muhammad Yunus, l'anomenat "banquer dels pobres" i el seu banc de microcrèdits Grameen Bank rebran el Nobel de la Pau 2006 per la seva lluita per una economia justa per a les classes pobres.



El Comitè va decidir premiar aquest any a una persona i una organització que "s'esforcen per un desenvolupament social i econòmic des de baix". "La pau duradora no pot assolir-se si no s'aconsegueix obrir un camí perquè àmplia part de la població surti de la pobresa", va assenyalar el Comitè en el seu veredicte.

Exemple d'aquest esforç per facilitar l'accés a la creació de capital és la concessió dels anomenats microcrèdits, un àrea en la qual està especialitzat el Grameen Bank i del que ja s'han beneficiat més de sis milions de persones.

Muhammad Yunus, nascut l'any 1940 a Bangladesh, va fundar el seu banc l'any 1976, i la seva ambició a llarg termini, va ser la de contribuir a erradicar la pobresa del món.

L'anunci del premi de la Pau és l'últim de la "ronda dels Nobel", després que ahir es donés a conèixer el de Literatura, que va ser per al turc Orhan Pamuk.

El Nobel de la Pau està dotat amb 10 milions de corones sueques (1,1 milions d'euros) i, com la resta d'aquests guardons, es lliurarà el 10 de desembre, aniversari de la mort d'Alfred Nobel.

Yunus dedicarà l'import del premi a finançar més iniciatives d'ajuda per als pobres. "Ara la guerra contra la pobresa s'intensificarà en el món, a través dels microcrèdits. No ha d'haver pobresa, mai", ha declarat.

La seva revolucionària idea nascuda en un dels països més pobres del món, va ser un èxit rotund que ha prestat 5.700 milions de dòlars (dels quals més de 5.000 milions ja han estat pagats) i que ha ajudat especialment a les dones, el 86% dels seus clients.

La iniciativa consisteix a proporcionar petits crèdits, d'entre 75 a 300 dòlars, a grups de cinc dones, que gestionen els diners i responen solidàriament de la seva devolució.

"Estic orgullós per tot el país. Crec que és un gran reconeixement dels nostres esforços en el Grameen Bank i per a totes les dones que treballen per a nosaltres i que han fet un èxit del Grameen Bank", ha assenyalat Yunus.

El Nobel de la Pau és un dels cinc premis que va instituir el químic i inventor suec Alfred Nobel (1833-1896) al comprovar els efectes mortals que durant la guerra franco-prusiana va causar la dinamita, un dels seus invents.

Va decidir llavors que aquest guardó fora per a "als que més han contribuït a l'acostament dels pobles, a la reducció dels exèrcits i a la promoció de la pau".

Les propostes per a la concessió d'aquest guardó les poden fer els membres i ex membres del Comitè Nobel del Parlament Noruec, que formen cinc persones i és el que atorga el premi, així com els consellers de l'Institut Noruec del Nobel i els parlamentaris i governants de tot el món.

El primer Nobel de la Pau es va concedir l'any 1901 i ho van compartir el suís Jean Henry Dunant, promotor de la Convenció de Ginebra de 1864 de la qual va néixer la Creu Roja i el francès Frederic Passy, fundador de la primera organització francesa a favor de la pau.

Des de llavors, s'ha concedit en 85 ocasions i en 19 es va declarar desert, a causa sobretot de les dues guerres mundials.

L'han rebut grans personatges a títol individual i institucions i s'ha compartit en 25 ocasions.

Només una vegada es va concedir a títol pòstum, l'any 1961, al suec Dag Hammarskjold, que va ser secretari general de l'ONU i que va morir setmanes abans en un accident aeri, i només el vietnamita Li Duc Tho ho va rebutjar, perquè quan li va ser atorgat l'any 1973 no havia arribat encara la pau al seu país, Vietnam del Nord.

El Nobel de la Pau és l'únic dels premis que es lliura a Oslo, en una cerimònia paral·lela a la celebrada a Estocolm per a les altres distincions.

Entre les personalitats destacades que ho van rebre al llarg del segle XX figuren els presidents nord-americans Theodore Roosvelt (1906) i T. Woodrow Wilson (1919), els també nord-americans George Marshall (1953), Martín Luther King (1964) i Henry Kissinger (1973), el francès Albert Scweitzer (1952), l'albanesa mare Teresa de Calcuta (1979), el polonès Lech Walesa (1983), el soviètic Mijail Gorbachov (1990) i la líder de l'oposició birmana Aun San Suu Kyi (1991).

Per parelles que van unir els seus esforços en la consecució de la pau ho van obtenir Kissinger (EEUU) i Li Duc Tho (Vietnam) el 1973; Anuar el Sadat (Egipte) i Menahen Beguin (Israel) el 1978; Nelson Mandela i Frederik de Kler (Sud-àfrica) el 1993 i a David Trimble i John Hume (Irlanda del Nord) el 1998.

En una ocasió, 1994, va ser concedit a tres persones alhora, al difunt líder palestí, Yaser Arafat, i als dirigents israelians Simon Peres i Isaac Rabín.

Entre els hispanoamericans que van rebre el Nobel de la Pau figuren els argentins Carlos da Saavedra Lamas, que ho va obtenir l'any 1936, i Adolfo Pérez Esquivel, el 1980; el mexicà Alfonso García Robles, el 1982; el costarricens Oscar Àries, actual president del seu país, el 1987, i la guatemalteca Rigoberta Menchú, el 1992.

Entre les institucions internacionals més premiades amb el Nobel de la Pau destaca Creu Roja, en tres ocasions (1917, 1944 i 1963), i l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats, el 1938 i 1954.



Referències

Direcció per a referències

Comentaris


Recordar datos


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. | Autoritzada la còpia i distribució dels continguts d'aquesta web, sempre que es compleixin els termes generals d'aquesta licència: Reconeixement de l'autoria, no s'autoritza l'ús dels continguts amb finalitats comercials, autoritzada la modificació dels continguts sempre que respecti el format d'aquesta licència en la obra derivada. | Barcelona, 25 d'octubre de 2005 | © Copyleft de Suburbe (Xarxa Oberta de Cultura Suburbana). | Edita: Associació Cultural Octubre "Estenent el Desastre" | Sindica aquest lloc utilitzant: RSS 1.0, RSS 2.0, Atom. | Aquesta Bitàcora és possible gràcies a Bitacoræ, Vilaweb i HiperTextos i MèdiaLlenguatges.