Paritat, igualtat, discriminació positiva o institucionalització de nous lobbies
11-10-2006 11:06:05 | Secció: Drets i Justícia Social
El Ministre de Treball i Afers Socials Jesús Caldera va presentar el 3 d'octubre de 2006 l'avantprojecte de Llei Orgánica d'Igualtat entre dones i homes amb l'objectiu d'eliminar la discriminació de la dona en qualsevol ámbit de la seva vida pública o privada, fent així efectiu el mandat constitucional del principi d'igualtat de tracte. Així doncs, el President i líder del Partit Socialista Obrer Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, recolzat en la vice-presidència del Govern espanyol per la Sra. Maria Teresa Fernández De la Vega a la reraguarda, ha complert una de les promeses electorals esperades pels seus votants.Sembla doncs, que en aquests quatre anys s'han fet importants avenços en drets civils (lleis contra la violència masclista, llei d'accès al matrimoni i a l'adopció per parelles del mateix sexe) peró potser simplement són noves reformes formals que no van al fons del problema , l'Educació, sinó que van més aviat encaminades a la creació de forts lobbies electorals per absorbir-los com a nous jaciments de votants adscrits a priori a la formació política governant. D'aquesta manera, l'avantprojecte preveu un reguitzell de mesures transversals en tots els ordres de la vida política, jurídica i social.
Es reconeix el dret a la conciliació de la vida personal i laboral i el foment d'una major coresponsabilitat entre dones i homes en l'assumpció de les obligacions familiars:
· Estableix la representació equilibrada entre dones i homes en tots els àmbits de les Administracions Públiques.
· Proposa una composició equilibrada d'homes i dones en les llistes electorals. Les mesures laborals i de Seguretat Social són resultat de l'acord bàsic al qual s'ha arribat amb les centrals sindicals CCOO i UGT.
· S'estableix la integració del principi d'igualtat en tots els objectius i actuacions de la política educativa, de salut, d'habitatge, d'accés als mitjans de comunicació, a les noves tecnologies i als béns i serveis.
Alguns que qualifiquen la mesura de costosa per les empreses i/o que incrementa la desigualtat, i altres la consideren un pas endavant per la consecució del principi d'igualtat a la pràctica. El govern sembla haver decidit aprovar l'establiment de quotes per a les dones per remoure els obstacles que dificulten la igualat efectiva.
Les quotes i els sistemes de discriminació positiva no haurien d'existir en una societat justa però a pocs se'ls hi escapa que el sexe, l'ètnia , l'status HIV i la discapacitat física o sensorial no són elements neutres en el mercat del treball.
Així què, de les formules conegudes per solucionar aquest greuge, n'hi ha tres vies destacables: l'educació, la discriminació o acció positiva, i el sistema de quotes. Sens dubte, la primera via seria la més idònia per a la consecució d'una societat basada en la igualtat d'oportunitats on es valorés el mèrit i la capacitat sens perjudici de les característiques externes de les persones (gènere, ètnica, mobilitat....) que regís el món .
Malauradament aquesta societat , de moment, es troba ben lluny d'assolir aquest objectiu per les inèrcies d'un mercat laboral que no entén la diversitat com a quelcom positiu ja que encara que tots tenim els mateixos drets, tots som diferents. A més, electoralment no resulta atractiu pels partits, ni pels propis electors atès que la mesura implica un compromís molt actiu en recursos i canvis en l'estructura productiva (conciliació vida social, familiar i laboral).
Observant la taxa d'ocupació (la qual ens permet veure la relació entre la població ocupada i la potencialment activa), podem inferir que la mesura ha estat encaminada a acostar-se als objectius de la Cimera de Lisboa d'assolir el 60% de taxa d'ocupació al 2010.
En el cas de les dades referides a l'Estat Espanyol aquestes es trobaven per sota de les catalanes amb un 37,12% d'activitat femenina , de manera que, molt provablement no s'arribarà a la xifra acordada pel 2010.
Els defensors de la discriminació positiva justifiquen l'establiment de mesures temporals que, a fi d'establir la igualtat d'oportunitats a la pràctica, permetin mentalitzar les persones o corregir aquelles situacions que són el resultat de pràctiques o de sistemes socials discriminatoris.
De la mateixa manera que el que ha succeït amb les minories ètniques, el reconeixement sociològic com a grup susceptible històricament d'haver sofert discriminació permet pensar en mesures correctores que haurien de compensar greuges passats.
El retard en l'assoliment d'èxit en la igualtat entre els diferents sexes derivaria del tradicional repartiment de tasques, rols, estructures i actituds. Els orígens d'aquesta política els trobem als Estats Units, quan l'any 1964 es va proclamar la llei a favor dels Drets Civils (Civil Rights Act), aplicable, en principi, només als afroamericans. Es va obrir la porta a les mesures de discriminació positiva per assolir objectius - no determinats - de presencia de grups desafavorits històricament. Aquesta disposició s'estendrà a altres grups minoritaris, incloent-hi les dones a principis dels anys setanta. De manera que en una selecció de personal del Govern Federal o d'empreses que hi tinguin contractes, tindran preferència en la contractació els desavantatges per motius externs a la seva voluntat de partida quan aquests tinguin els mateixos mèrits i capacitació. Aquesta llei s'aplicarà de forma intensa a l'Administració Publica i amb aquelles empreses que tenen contractes amb el govern federal.
Tanmateix, entre els beneficiaris de l'acció positiva s'han creat moviments contraris en tant que entenen que s'aixeca un nou sostre de vidre què els propis beneficiaris no podran flanquejar, originant-se la sospitat a l'entorn laboral, inferint-se que la contractació no respon al mèrit i la capacitat sinó a la procedència grupal, provocant picabaralles i ressentiments, especialment, entre el homes d'origen europeu a prop dels quaranta que no es beneficien per raons d'edat (WASP).
Tot i això, és innegable el pas de gegant que han fet les dones i minories ètniques en el llocs de poder gràcies a aquesta política, especialment als països escandinaus i a nord-amèrica. En canvi, l'última via, les quotes són enteses com l'establiment d'una reserva d'un mínim de places assolides a través de diversos procediments.
La política d'acció positiva s'ha corromput en aplicar-se com una forma encoberta de quotes que en alguns casos a obviat el mèrit per sobre de la pertinença a un sexe o una ètnia. La corrupció de la teoria a la pràctica i la pèrdua d'hegemonia ètnica dels descendents d'europeus als estats de Florida i Califòrnia varen fer que la discriminació positiva fos eliminada en considerar-se que ja no eren necessàries perquè els blancs ja no eren majoria i per tant es consideraven també susceptibles de reclamar les mateixes polítiques.
A Espanya, en guanyar, el PSOE, les eleccions de 2004 el Govern de Zapatero va decidir instaurar la paritat ministerial assegurant la meitat dels ministeris a dones. Malgrat això, els llocs desenvolupats per les dones són aquells que tracten temes anomenats "low polítics" (benestar social, cultura, educació) entesos com a departaments de menor rellevància i poder estratègic en fons i accions de les àrees enteses com a "high politics" (economia, defensa, relacions exteriors).
Sense cap ànim d'ofendre, existeix una clara relació entre la dotació econòmica dels ministeris en una valoració econòmica i de representació de rols adscrits al gènere. A més a les dones posseeixen carteres que en la majoria dels casos les competències estan transferides a les comunitats autònomes (Medi Ambient i Habitatge, Treball i Afers Socials, Agricultura...).
Malgrat això, sobresurt la representativitat de la Vice-presidenta i Ministra de la Presidència Maria Teresa Fern?°ndez de la Vega com a element fort del grup i pilar del Consell de Ministres.
En suma, la nova llei no ataca els problemes de la socialització cultural de masses (televisió, pel·lícules, videojocs) sinó que crea lobbies i alenta la puixança de demandes gregàries- religió, llengua, etnicicitat,- emparant-se amb el criteris que avalen a les dones "Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedisquen o en dificulten la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social" (art.9.2 CE).
Notícies relacionades:
ICV-EUiA presenta les dones que integren la seva llista i defensa la creació d'un pacte nacional per la igualtat de sexes 01/10/2006
http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=148540
Sexes Not Equal Yet
07/10/ 2005
http://news.sky.com/skynews/article/0,,15410-13459555,00.html
Els sindicats denuncien l'increment de l'atur femení i l'alta temporalitat
04/04/2006
http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=115195
per J. Diop Poort
Comentaris (0) - Referències (0)
