Galiza pateix una catàstrofe ecològica pels incendis forestals
21-08-2006 01:06:55 | Secció: Ciència i Medi
Un any més, es crema el país pel foc forestal, però en aquesta ocasió no podem dir que crema pels quatre punts cardinals. Crida l'atenció que els incendiaris estiguin concentrant la seva activitat terrorista al sud-oest del territori nacional, de les Ries Baixes a les serralades costaneres, a les zones més densament poblades, on els focs són percebuts de manera directa per més de la meitat de la població de tot el país. També és destacable l'onada incendiària concentrada a la capital i a la seva comarca.Aquestes dades objectives conduïxen a pensar que els incendiaris pretenen que la sensació de caos arribi directament a la major part de la població. Però no només es pretén generar alarma i pànic.
Els interessos especulatius que pretenen “marbellitzar” una bona part de la costa gallega, així com comarques senceres com la de Maía, a les proximitats de Compostela, estan darrera de la més gran onada d'incendis que ha patit Galiza els últims 40 anys.
El foc forestal és utilitzat per a arrasar la massa forestal i tot tipus de terrenys rústics, amb la finalitat de facilitar la construcció desaforada que defineix l'urbanisme a Galiza. La tèbia legislació de la “Lei de Montes” no només permet aquestes pràtiques, sinó que el seu incompliment per la major part dels ajuntaments facilita que, tots els anys, una bona part de la superfície forestal gallega passi a ser cendra per a després aixecar edificis i urbanitzacions.
Però si aquí radica la principal causa de la crema de muntanyes, aquesta no és l'única. Sens dubte, la política tendent a canviar les pràtiques caciquils i el clientelisme de molts ajuntaments en la contractació del personal de les seves quadrilles per la gestió centralitzada a nivell autonòmic, va estendre el ressentiment entre tants “estómacs agraïts”. Alguna detenció en els últims dies apunta en aquest sentit.
D'altra banda, el problema respon a causes estructurals que no han canviat gaire. En primer lloc, la política forestal de culte al cultiu forestal-industrial a curt plaç, que comença amb l'expropiació dels monts comunals durant el franquisme i que continua en l'era de Fraga, obtè el suport dels oligopolis de la fusta triturada i de la cel·lulosa (ENCE, TAFISA, FIMSA) i impulsada pel cercle d'influència del PP (Joves Agricultors, Silvanus, Associaçom Florestal da Galiza), i del PSOE (AFRIFOGA), insisteixen en la confusió i diferenciació interessada entre el bosc i la massa forestal. Doncs, mentre el primer no deixa de disminuir, la segona no deixa d'augmentar en forma de monocultius d'espècies alóctones (pins i eucaliptus), que ocupen els terrenys de cultiu on llangueix l'activitat agrícola.
El nou govern autonòmic no té coratge per a desafiar els interessos dels grups econòmics que obtenen la fusta a molt baix preu i els seus portaveus, apareixen en els mitjans queixant-se cínicament d’aquesta “xacra”.
Les polítiques de les corporacions afectades segueixen estant influïdes per concepcions que no qüestionen el model heretat. Així, fa pocs mesos, s'anunciaven subsidis a la repoblació amb pins, i s’exigia la neteja del matoll, mesura tan difícil com costosa i indesitjable, de nefastes conseqüències ecològiques, fruit d'un anacrònic enfoc que pretén substituir l'aprofitament integral de la muntanya en el passat, i donar sortida a la massa orgànica “sobrant”, en un escenari completament diferent, on la població rural viu en gran part aliena i desconnectada del mitjà, i desordenadament establerta, amb masses arbòries plantades al voltant de les seves cases i cases “plantades” en el mitjà de masses arbòries.
Les solucions a aquest greu problema ecològic i socioeconòmic que arrossega Galiza des de fa més de tres dècades són de caràcter estructural: passen per una nova política integral que recuperi el mitjà rural, fent-lo viable econòmicament i socialment, que modifiqui radicalment la política forestal imposada pel gran capital. No obstant això, és necessari plantar cara aquí i ara a la destrucció planificada de la muntanya.
L'actual govern bipartit PSOE-BNG té responsabilitats directes en l'actual desastre que pateix Galiza, com més de cent incendis diaris, que ja han provocat tres morts, la destrucció de més de 25.000 hectàrees, l'angoixa i el terror en milers de famílies que veuen amenaçades els seus habitatges i propietats, el tall de carreteres, ferrocarrils i altres vies de comunicació.
El País continua sense mitjans terrestres i aeris suficients per a pal·liar l’acció dels incendiaris. Sense recursos professionalitzats per a combatre el foc. La improvisació i manca de mitjans, i sobretot la continuació de l'estratègia aplicada pel PP durant els últims 15 anys de fraguisme, donen com resultat l'actual catàstrofe.
NÓS-UP sol·licita responsabilitats directes, per l'actual situació que viu una bona part de la població gallega, al govern de Tourinho-Quintana, que es mou entre el victimisme i la resignació paralitzant de Soares Canal i el triomfalisme de Tourinho, que afirma que tot està sota control.
Cal actuar amb fermesa i determinació, sense negar les evidències que tot el món sap i coneix.
NÓS-UP apel·la a la mobilització social per a denunciar i pressionar a les autoritats autonòmiques a favor d'un canvi radical de polítiques que perpetuen la destrucció de les nostres forests, i l'adopció de mesures excepcionals per a tallar d'arrel l'onada d'incendis.
Permanente Nacional de NÓS-UP
Galiza, 8 de Agosto de 2006
ORIGINAL EM GALEGO-PORTUGUÊS
NÓS-UP perante a catástrofe ecológica que padece Galiza polos incêndios florestais
Mais um ano, arde o país polo fogo florestal, mas nesta ocasiom nom podemos dizer que polos quatro pontos cardeais. Chama a atençom que os incendiários estejam a concentrar a sua actividade terrorista no sul-oeste do território nacional, das Rias Baixas às serras costeiras, nas zonas mais densamente povoadas, onde os lumes som percebidos de jeito directo por mais de metade da populaçom do País. Também é salientável a vaga incendiária concentrada na capital e na sua comarca.
Estes dados objectivos levam a pensar que os incendiários procuram que a sensaçom de caos chegue directamente à maioria da populaçom. Mas nom só se procura gerar alarme e pánico.
Os interesses especulativos que pretendem marbelhizar umha boa parte da costa galega, assim como comarcas inteiras como a da Maía, nas proximidades de Compostela, estám por trás da maior vaga incendiária que padece a Galiza nos último quarenta anos.
O lume florestal é utilizado para arrasar com a massa florestal e com todo o tipo de terrenos rústicos, com o fim de facilitar a construçom desaforada que define o urbanismo na Galiza. A morna legislaçom da “Lei de Montes” nom só permite estas práticas, senom que o seu incumprimento pola maioria das Cámaras Municipais facilita que, todos os anos, umha boa parte da superfície florestal galega passe a ser cinza para depois levantar prédios e urbanizaçons.
Mas, se aqui radica a principal causa da queima do monte, esta nom é unívoca. Sem dúvida, a política tendente a mudar as práticas caciquistas e clientelares de muitos concelhos na contrataçom do pessoal das quadrilhas pola sua gestom centralizada a nível autonómico, sementou ressentimento entre tantos “estômagos agradecidos”. Algumha detençom nos últimos dias aponta neste sentido.
De resto, o problema responde a causas estruturais que pouco ou nada mudárom. Em primeiro lugar, a política florestal de culto ao cultivo florestal-industrial curto-prazista, iniciada com a expropriaçom dos montes comunais durante o franquismo, e continuada na era Fraga, é apoiada polos oligopólios da madeira triturada e a celulose (ENCE, TAFISA, FIMSA), e impulsionada polo círculo de influência do PP (Jovens Agricultores, Silvanus, Associaçom Florestal da Galiza), e do PSOE (AFRIFOGA), que insiste na confusom interessada entre bosque e massa florestal. Pois enquanto o primeiro nom deixa de diminuir, a segunda nom deixa de aumentar em forma de monocultivos de espécies alóctones (pinheiros e eucaliptos), que ocupam os agros onde esmorece a actividade agrícola.
O novo governo autonómico carece de valentia para desafiar os interesses dos grupos económicos que obtenhem a madeira a baixíssimo preço e cujos porta-vozes aparecem nos média laiando-se cinicamente desta “lacra”.
As políticas das Conselharias atingidas seguem a estar influídas por concepçons que nom questionam o modelo herdado. Assim, há poucos meses, anunciavam-se subsídios às repovoaçons de pinheiros, e exigia-se a “limpeza” do mato, medida tam difícil como custosa e indesejável, de nefastas conseqüências ecológicas, fruto dumha anacrónica focagem que pretende substituir o aproveitamento integral do monte no passado, e dar saída à massa orgánica “sobrante”, num cenário completamente distinto, onde a populaçom rural vive em grande parte alheia e desligada do meio, e desordenadamente estabelecida, com massas arbóreas plantadas arredor das casas e casas “plantadas” no meio de massas arbóreas.
As soluçons a este grave problema ecológico e socioeconómico que arrasta a Galiza desde há mais de três décadas som de carácter estrutural: passam por umha nova política integral que recupere o rural, viabilizando-o económica e socialmente, que modifique radicalmente a política florestal imposta polo grande capital. Porém, é necessário fazer frente agora e aqui à destruiçom planificada do monte.
O actual governo bipartito PSOE-BNG tem responsabilidades directas no actual desastre que padece a Galiza, com mais de cem incêndios diários, que já provocárom três mortes, a destruiçom de mais de 25.000 hectares, a angústia e o terror em milhares de famílias que vem ameaçaads as suas vivendas e propriedades, o corte de estradas, caminhos de ferro e outras vias de comunicaçom.
O País continua sem meios terrestres e aéreos suficientes para paliar a acçom dos incendiários. Sem recursos profissionalizados para combater o fogo. A improvisaçom e carência de meios, e sobretodo a continuaçom da estratégia aplicada polo PP nos 15 anos de fraguismo, dam como resultado a actual catástrofe.
NÓS-UP solicita responsabilidades directas, pola actual situaçom que vive umha boa parte da populaçom galega, ao governo de Tourinho-Quintana, que se move entre o vitimismo e a resignaçom paralisante de Soares Canal e o triunfalismo de Tourinho, que afirma que todo está sob controlo.
Há que agir com firmeza e determinaçom, sem negar as evidências que todo o mundo sabe e conhece.
NÓS-UP apela à movimentaçom social para denunciar e pressionar às autoridades autonómicas na mudança radical de políticas que perpetuam a destruiçom dos nossos montes, e a adopçom de medidas excepcionais para cortar de raíz a vaga de incêndios.
Permanente Nacional de NÓS-UP
Galiza, 8 de Agosto de 2006
Comentaris (0) - Referències (0)
