El perquè dels incendis gallecs
21-08-2006 23:50:32 | Secció: Ciència i Medi
No deixa de sorprendre que els mitjans de comunicació es resisteixin a aportar explicacions del que ha succeït en aquests passats dies a Galícia. La circunspecció i la prudència s'imposen arreu davant el que sembla entendre's que és una qüestió molt delicada que podria anar-se, fàcilment, de les mans. Té el seu sentit, no obstant això, furgar en el que un escolta quan víctimes i experts parlen fora de micròfons i no es tallen la llengua.A hores d'ara ningú posa en dubte que la majoria dels incendis gallecs de les últimes setmanes obeeixen a raons i a pautes diferents de les ja conegudes. Poc relleu correspon en aquestes hores als presumptes interessos de la indústria de la fusta, a l'acció dels piròmans o a condicions climatològiques que han vingut a facilitar l'expansió dels focs però amb prou feines poden considerar-se la causa d'aquests. Encara que és evident que el desastre ecològic i humà que ha suposat el progressiu abandonament de l'agricultura i de la ramaderia, i amb ell el desplegament d'una depredadora “eucaliptizació”, ha de ser invocat amb fermesa, tampoc sembla que en si mateix llanci major llum sobre el que ara mateix tenim entre mans, per molt que aporti un escenari vital per a entendre'l. Ni tan sols val -sembla- el suggeriment que ens trobem davant una sort d’exacerbació de factors d'ordre divers que estarien operant de forma simultània. La impressió general -no parlem de certeses perquè no les hi ha- és que per darrere de molts incendis es troba una organització planificada que atén metòdicament a la satisfacció d'objectius precisos i que, en una lectura inevitable, obeeix, premeditadament o inconscientment, a afilats interessos polítics i econòmics.
Quan arriba el moment de qualificar l'última intuïció, les mirades s'orienten cap al que són les dues grans explicacions que, això sí, bé podrien unir-se en una sola, atès que els interessos que invoquen són per desgràcia compatibles. La primera apunta a la ja coneguda història de persones que, després de treballar en la prevenció i l'extinció d'incendis durant anys, haurien vist rescindits els seus contractes i haurien decidit assumir, en conseqüència, un duríssim exercici de protesta. Sense descartar, de cap de les maneres, que això hagi pogut ocórrer en alguns escenaris, cal preguntar-se per les possibilitats que a aquesta explicació corresponen a l'hora de passar comptes dels centenars d’incendis registrats en llocs molt dispars. Això últim reclama d'una organització coordinadora que es fa difícil d’imaginar, tret que impliqui, i tornem a un suggeriment delicat que ja hem avançat, a instàncies polítiques amb interessos connotats i a les seves eventuals prolongacions mafioses, molt més quan algunes notícies -els incendis en les proximitats dels aeroports de Santiago i Vigo; la possible ocupació d'avionetes incendiàries- suggereixen que s'estaria fent ús de tècniques i d'instruments que transcendeixen de bon tros de les capacitats de treballadors despitats i piròmans improvisats. Més enllà d'això, les persones en qüestió, durien tan lluny el seu designi de protesta com per a mantenir una fèrria pressió sobre unes autoritats que amb tota evidència s'han vist desbordades pel repte criminal que se'ls planteja i per la seva callada acceptació de tantes regles del joc?
Endinsem-nos, amb tot, en la segona explicació, que en primera instància neix d'una senzilla consideració geogràfica: és extremadament cridaner que la majoria aclaparadora dels incendis s'hagin registrat en les dues províncies gallegues més occidentals, La Corunya i Pontevedra, i no en les dues més orientals. Com ho és que el gruix d'aquests hagi adquirit carta de naturalesa en la proximitat de centres urbans i localitats d'algun pes, si escau prop del mar i de les vies de comunicació. El mapa dels incendis coincideix fil per randa -diguem-lo amb claredat- amb el mapa dels grans projectes inmobiliaris que es conjecturen a la Galícia occidental.
Fa uns mesos vaig escoltar que a Galícia estava prevista la construcció de ni més ni menys 600.000 habitatges. Encara que la xifra sigui sis vegades inferior, és fàcil palpar la dimensió del negoci. No s'oblidi que el Mediterrani comença a estar saturat de construccions i que l'hàbitat deixa molt a desitjar, amb el que, per lògica, constructors i especuladors han de buscar altres horitzons. Ja sé que hi ha qui recordarà -em temo que amb alguna ingenuïtat- que la legislació en vigor impedeix construir, si no estic equivocat durant trenta anys, en terrenys cremats. La rèplica s’antull , no obstant això, fàcil i recorda, d'antuvi, que les normes restrictores afecten en exclusiva al sòl rústic de protecció forestal, i no a l'urbanitzable, que és el que en molts casos s’està cremant; els incendis abaratirien les terres corresponents i induirien a canviar d'opinió a molts propietaris poc inclinats a vendre. A banda d’aixó, també hi ha qui suggereix que, d'estendre's la superfície cremada, aquesta dada per si solament es convertiria en un interessant element de pressió sobre les autoritats perquè modifiquessin, sempre en profit dels interessos immobiliaris, el sentit de les lleis avui aplicades. Afegim, en suma, que sobren els motius per a dubtar que aquestes últimes estiguin sent objecte de minuciosa execució .
El lector avesat pot extreure, sense que calgui guiar-li en la tasca, les seves conclusions. Un té, això sí, dret a expressar la seva intuïció, cada vegada més assentada, que per darrere de la catàstrofe, humana i mediambiental, que es registra en aquestes hores a Galícia es troben sòrdids interessos econòmics i, com és preceptiu en aquests casos, no menys sòrdides i interessades connivències polítiques. Que cadascú avançi referent a això els noms que li semblin.
Carlos Taibo
Professor de Ciència Política en la Universitat Autònoma de Madrid.
Font: laRepublica.és
Comentaris (0) - Referències (0)
