Entrevista a James Petras: "Els plans d'Israel de conquistar fàcilment i destruir l'exèrcit d'Hezbol·lah han fracassat"
16-08-2006 17:15:46 | Secció: Pobles i Globalització
Entrevista de Ràdio Centenari a James PetrasFont: Rebelion.org
Chury: Volíem començar traient les conclusions que es pugui de la realitat d'Orient Mitjà, com es poden considerar els últims fets que han esdevingut, si això afecta concretament com derrota a l'exèrcit d'Israel, què passa al govern de Tel Aviv ,i pel que fa al lideratge i a l'enfortiment polític d'Hezbol·lah.
Petras: Jo crec que hem de parlar aquí sense retòrica. El que és cert és que els plans d'Israel de conquistar fàcilment i destruir l'exèrcit d'Hezbol·lah han fracassat. No hi ha cap dubte que hi ha una resistència nacional -i dic nacional perquè hi ha moltes forces cristianes, musulmanes, socialistes i marxistes juntament amb els afiliats a la fe islàmica que participen en la resistència nacional- és obvi que Israel ha sofert més baixes, fins i tot en aquest cap de setmana ha perdut més de 39 soldats en combat mà a mà, carrer per carrer, i no han avançat. Volien prendre el sud fins al ric Litani -gairebé 20 quilòmetres en territori del Líban- com a posició per a la negociació. I en això si Israel ha sofert una derrota relativa. Dic relativa perquè encara estan ocupant terrenys en el Líban amb un alt cost i si la guerra continuava Israel mostraria més encara que no és invencible.
En aquest sentit, també és molt important per totes les masses d'Orient Mitjà i la resta de pobles del món, i col·loca com a traïdors a Jordània, Aràbia Saudita, Egipte, que sempre diuen que Israel és invencible i tracten de justificar la seva política servilista cap a Israel. Això mateix ja està destruït i mostra que el poble àrab sí pot derrotar a Israel en el camp de batalla si hi ha àrabs amb gran valentia i capacitat d'atacar dintre del territori d'Israel amb els seus coets i atacs.
En aquest sentit poso en qüestió tota la ideologia, a tots els defensors de conciliació amb l'Estat sionista i poso sobre la taula la possibilitat d'unificar les forces del món àrab perquè Israel per fi entri en negociacions de pau com iguals.
En tot aquest sentit no hi ha dubte que la resistència nacional del Líban ha fet coses de gran importància.
En el camp diplomàtic, Israel a partir dels Estats Units, i amb la col·laboració servil de sempre d'Europa i també amb el senyor Puttin i els xinesos, es va signar un acord vergonyós que és exactament el que Israel dicta a Washington, és a dir que hi ha un cessament del foc, Israel segueix ocupant el sud del Líban. Demana que el govern del Líban comenci a desarmar i desplaçar a Hezbol·lah. Israel pot mantenir una posició militar d'atac, sota el pretext que són atacs que ells anomenen defensius, que tota l'ofensiva d'Israel sempre es justifica com defensiva.
En aquest sentit és un llibre obert perquè Israel hi escrigui el moment en què pot atacar sota qualsevol pretext. És una proposta totalment desequilibrada i que posa tot el pes del desarmament sobre El Líban i no en posa gens sobre Israel.
Cambra: La franja de desarmament està tota en el Líban i no a Israel perquè no hi ha una franja de territori israelià que estigui inclòs com zona de pau. Això que està absent en l'acord, és tan greu com el que està inclòs i no hi ha cap esment de les granges de Sheba, dels Alts de Golán; no hi ha esment dels deu mil presos a Israel, no hi ha cap paraula sobre reparacions pels 2.500 milions de dòlars en danys, etc., És simplement un document escrit que no és funcional. Primer, perquè el Líban no accepta: els soldats del Líban estan disposats a desarmar a Hezbol·lah, Hezbol·lah ha declarat que no es desarmarà, no deixarà d'estar en el sud del Líban i no hi ha cap força capaç d'imposar aquest acord. I molts països que suposadament pretenen portar tropa a la zona de Nacions Unides, segueixen molt reticents. Per exemple Estats Units diu que està sobre estès; Anglaterra es troba en una tremenda crisi actualment amb els problemes del suposat block terrorista -i dic suposat perquè no tenim cap prova encara que existeix un block, ni cap detall sobre com es va a posar en procés i també els alemanys diuen que no portaran tropes si no tenen l'aprovació d'Hezbol·lah. Itàlia amb el govern de Prodi tampoc va a posar en perill la seva coalició amb l'esquerra i enviar tropes a una zona de gran conflicte.
Llavors a qui van a buscar? A alguns "cipayos"? D'on, quins són els països en el Tercer món que estan disposats? Si els pakistanesos envien tropes, és molt qüestionable la lleialtat dels musulmans pakistanesos i Israel tampoc voldrà acceptar aquests soldats. Hi ha possibilitats que sigui Turquia, però el 90 per cent dels turcs estan en contra de la política a l'Iraq, molt menys acceptaran enviar tropes per a implementar un acord de l'Estat jueu contra els herois valents de la resistència nacional.
Llavors quins tipus de forces pretenen reclutar? Llatinoamericanes, mercenaris com ja tenim a l'Iraq amb els assassins olombians, els xilens "expinochetistes", algun peruà "fujimorista" perdut? Sí hi ha possibilitats d'aconseguir-les a Sudamèrica però com necessiten forces disciplinades amb la identitat nacional, aquesta proposta d'usar mercenaris llatinoamericans és molt qüestionada; i llavors la pregunta és: com es formarà aquest exèrcit i quan es retiraran les tropes d'Israel? Perquè mentre més temps s'hi quedin més possibilitats hi ha de nous conflictes, com abans.
Chury: Era esperable l'actitud assumida per Rússia i per Xina?
Petras: Un pot dir coses d'ambdós costats. Primer, com que no hi ha cap esquerra activa en ambdós països per a reflectir a les masses, és difícil que poguessin tenir pressió popular des de l'esquerra. Segon, són règims mercantils i ho dic en el sentit estricte, als que allò que més interessa és vendre petroli i gas. En el cas de Putin, està disposat a putejar tot el món que li crea obstacles a l'hora de vendre i acumular diners. Tercer, els xinesos són iguals de mercantilistes i busquen mantenir les vendes de calçat, tèxtils i la resta. No estan disposats a prendre una posició en contra d'Estats Units i Europa quan es tracta de mercats molt importants per a una economia totalment depenent de l'exportació. Mentre els treballadors viuen en la misèria amb aquest model exportador dels dos països, sense consum intern fort, és gairebé obligatori que arribin a alguns acords amb els països imperialistes.
Chury: La situació actual pot seguir tenint repercussió en els preus del petroli o a les borses de valors?
Petras: El preu del petroli en gran part reflecteix les tensions d'Orient Mitjà, particularment les guerres a l'Iraq i a l' Afganistan. Ara hi ha una hipòtesi que diu que Israel va atacar a Hezbol·lah bàsicament per a estendre les seves fronteres i també destruir a Hezbol·lah, però que també ho va fer per a aïllar a l'Iran d'un dels seus principals aliats en el nord, que és Hezbol·lah, i facilitar un atac dels Estats Units amb menys repercussions.
Segons aquesta hipòtesi, la invasió del Líban per part d'Israel, és per a facilitar el bombardeig d'Iran. S'ha de saber que el principal autor, principal promotor de les polítiques amb l'Iran, és el més fanàtic sionista en el govern: Elliot Abrams.
Elliot Abrams és director de la política d'Iran en el Consell Nacional de Seguretat. Elliot Abrams és l'autor intel·lectual de les polítiques a Centre Amèrica que van massacrar a 300 mil persones. Elliot Abrams col·labora estretament amb l'exèrcit israelita i coordina tota la política d'acord amb els generals d'Israel. Llavors la consideració és que Israel i Estats Units estaven cuinant un atac contra l'Iran i això sí pot precipitar una política explosiva en el petroli perquè l'Iran pot tancar l'estret d'Ormuz i paralitzar el 70 per cent del transport de petroli a Europa i això podria posar el preu del petroli molt lluny de 100 dòlars per barril, probablement entre 100 i 200 dòlars per barril. Ara, de moment, el preu del petroli és estable. Alt però estable. Però si els sionistes i els militaristes en el govern realment pensen a llançar un atac contra l'Iran, tot el quadre pot canviar i canviar ràpidament.
Un problema amb aquesta idea és que Israel no va poder destruir a Hezbol·lah, estaven molt àvids de signar un acord per a no sofrir un escàndol major perquè la seva imatge està molt danyada ara davant de la derrota i els morts que han sofert en el Líban; llavors, aquest pla, en comptes de facilitar l'atac a l'Iran, ara mostra que Israel no pot neutralitzar a Hezbol·lah, i que Hezbol·lah podria llançar-se en molts fronts si l'Iran és atacat i això és un factor important a l'hora de signar la pau, per l'estabilitat del preu del petroli. Molta gent ha d'analitzar que les victòries militars i polítiques d'Hezbol·lah ens ajuden a tots. Res és millor que una derrota contundent d'Israel per a menysprear el poder i limitar la seva capacitat de provocar altres guerres a l'Orient Mitjà.
Chury: Petras, ens n'anem a l'Uruguai. Aquí i després del discurs del president Vázquez ja no existeixen dubtes que es va cap a un tractat de lliure comerç i això ha provocat que alguns ministres es mostressin contraris a la mesura en un primer moment. Però, després no han fet altra cosa que alinear-se amb la posició del govern i de Vázquez. Hi haurà repercussions en el Mercosur o es permetrà a l'Uruguai seguir un camí propi i continuar alhora en el Mercosur?
Petras: Bé, jo creo que depèn de com els països del Mercosur pensen sobre les relacions Uruguai-Estats Units. És a dir, el factor important aquí és si l'Uruguai està triant una integració, o millor dit, ser un satèl·lit dels EUA. Ara Kirchner i Lula, estan disposats a tenir un satèl·lit de Washington en el Mercosur?
Jo crec que Kirchner segurament no. Ara Lula, que també està negociant el lliure comerç amb EUA i no ha acabat, és difícil predir com reaccionarà. En una primera instància pot ser crític però després, com Lula està negociant els seus propis acords, no sé si està disposat a rebutjar a l'Uruguai perquè avança més en aquest tipus d'acords. En tot cas, els principis del Mercosur són completament incompatibles amb l'acord d'inversions i comerç que proposen signar Tabaré Vázquez i Astori. És a dir que, en principi, podríem dir que és una violació grollera del concepte i pràctiques originals del Mercosur. El que no està totalment clar és si aquesta violació tindrà conseqüències en termes de decisions o si simplement diran que Tabaré Vázquez i Astori són sicaris però no tenen gran importància, deixa'ls fer el que volen, etc.
I una altra cosa és que el plantejament d'Astori i Vázquez sobre la nova economia, és la política més contaminant en totes les Amèriques. No hi ha cap projecte tan nefast com el de plantejar cinc plantes de cel·lulosa en un petit espai d'Uruguai.
Llavors els turistes que anem, o els visitants, o els parents, han de comprar-se una màscara de gas quan visitin l'Uruguai i alcanfor o algun perfum perquè l'olor de la cel·lulosa cremant-se i processant-se per a fer el paper és horrible. Crec que això també és una mica insòlit, no només la política d'inversions i acords contra el Mercosur sinó també el que estan fent en relació amb el medi ambient és horrible, és pitjor que a Paraguai, pitjor que a Hondures, és una mica, hem de dir-ho, el guanyador el premi ignominiós per la contaminació de les Amèriques: la parella Vázquez-Estori.
Chury: Petras, estem en el final, només ens resta enviar-te una gran salutació, l'agraïment de sempre, una abraçada i que ho passis molt bé.
Petras: Moltes gràcies Chury. Només volia comentar algunes coses sobre el famós block dels anomenats terroristes a Anglaterra i els vols.
Vull comentar-ho perquè estic preparant un treball escrit. Primer, no sabem res del líquid (suposadament bombes fetes de líquid). No sabem quin tipus de líquid suposadament estaven preparant, no sabem,ni tan sols, si ja van preparar un líquid o si simplement era una discussió sobre el líquid. No sabem qui discuteix sobre els líquids i amb qui, ni si van aconseguir el líquid ja o només n'estaven discutint. No sabem si ells eren capaços de barrejar el líquid per a fer la bomba, és a dir, les principals preguntes que han de ser publicades ja, no tenen resposta. I una cosa més: el mercat -no els governs anglesos i nord-americà- sinó els mercats, ni van reaccionar enfront d'aquesta gran amenaça. Es van quedar estables com si res estigués passant: ni la borsa ni les monedes, res va canviar davant d'aquest gran perill anunciat pel govern. I què saben els mercats que no sabem nosaltres? Si els mercats actuen com si res estigués realment passant, què està passant, llavors? Hem de pensar potser que els mercats només són una estafa?
Aquestes són algunes coses que se m'ocorren en relació amb aquestes notícies i molt més en el context dels anuncis del Sr. Blair a qui suposadament ho van informar tres dies abans de sortir de vacances per a Barbados, en el Carib. Aparentment no era una cosa veritablement amenaçadora si el senyor està en el seu vestit de bany mirant les noies a les platges del Carib. És una altra pregunta més per prendre en consideració. Tenim tantes falses alarmes que un ha de pensar que es tracta d'un altre frau, una altra forma de aterroritzar els pobles per a desviar l'atenció dels fracassos en les guerres a l'Orient Mitjà.
Comentaris (0) - Referències (0)
