"S'ha acabat l'expoli": Bolívia pren el control absolut dels hidrocarburs
02-05-2006 02:12:03 | Secció: Pobles i Globalització
Fonts: Agències / Rebel·lión.org
El president de Bolívia, Evo Morales, va signar el decret de nacionalització de ls hibrocarburs de la nació, en un acte realitzat en el camp petrolier de San Alberto.
A través del decret suprem Nº. 28701 el govern bolivià nacionalitza de manera definitiva els recursos energètics del país. Amb aquesta mesura el Cap d'Estat va reivindicar el dret de tots els pobles de tenir el control dels seus recursos naturals.
Amb la decisió, l'Estat recupera la propietat, la posició i el control absolut dels recursos.
Les Forces Armades bolivianes han pres el control de mig centenar de camps petroliers distribuïts pel país, inclosos els de Repsol YPF, per ordre del president de la República, Evo Morales, qui, hores abans, havia signat el decret suprem pel qual ordena nacionalitzar els recursos petroliers.
Uns mesos després de guanyar les eleccions, el dia següent després de reunir-se a la Ciutat de L'Havana amb els seus homòlegs Chávez i Castro, el president electe de Bolívia, Morales ha executat una de les seves principals promeses electorals: la recuperació dels recursos petroliers per a l'Estat. Per a això, entre altres mesures, el president ha ordenat a les Forces Armades prendre el control de les 56 instal·lacions de camps petroliers i dues refineries que estaven controlades per les Chaco i Andina, aquesta última, filial de Repsol YPF, a més de la transportadora “Transredes”.
"L'Estat recupera la propietat, la possessió i el control total i absolut d'aquests recursos la qual cosa redundarà en la política econòmica del país", va afirmar Morales aquest migdia en llegir el primer article del decret, durant un acte públic que ha coincidit amb les celebracions del Dia Internacional del Treball.
El Decret Suprem 28.701 que ordena la nacionalització estableix la recuperació el 82 per cent de la producció petroliera per a l'Estat d'aquells camps que hagin arribat a una producció superior a 100 milions de peus cúbics diaris de gas durant 2005, segons informa la premsa local, recollida per EuropaPress.
A més, s'estableix per a les petrolieres estrangeres presents en el país dels Andes un termini de 180 dies per a adequar-se a les noves regles i poder seguir operant en el país i adverteix que, en cas contrari, el Govern intervindrà les seves instal·lacions.
En el que va qualificar de "tercera i definitiva" nacionalització, Morales va explicar que Bolívia torna a assumir la propietat d'aquest recurs natural que es constituirà, al costat d'altres accions, en el pilar central del desenvolupament dels bolivians i de l'alliberament d'un país amb els més alts nivells d'inequitat del món.
La disposició, que ha estat llegida en tota la seva extensió pel president i que està sustentada en la Constitució, la nova Llei d'Hidrocarburs i una sèrie d'acords internacionals que permeten als indígenes aprofitar els seus recursos naturals sense perjudici del suport internacional, es constitueïx "en una resposta al poble".
Les petrolieres estan obligades a lliurar tota la seva producció de gas i petroli a l'empresa estatal Jaciment Petrolífers Fiscals Bolivians (YPFB), que també es farà càrrec de la comercialització dins del país amb la definició de les condicions, volums i preus interns i l'exportació i industrialització.
El Govern va establir que les petrolieres que acatin de forma immediata aquesta disposició podran operar en el país, una vegada que en 180 dies, a partir d'aquest 1 de maig, negociïn nous contractes. "Les companyies que no hagin signat contractes no podran seguir operant en el país", va insistir Morales durant la lectura del decret suprem.
Amb la finalitat de garantir la producció, la petroliera estatal haurà de fer-se càrrec de les operacions en els camps de companyies que es neguin a acatar o intentin impedir la nacionalització dels hidrocarburs, que també implicarà que l'Estat accedeixi a 780 milions de dòlars anuals.
A més, des de l'1 de maig, "els oleoductes i gaseoductes, els pous, refineries i gasolineres estan sent protegits per efectius de les Forces Armades i policials", segons un comunicat emès per l'Agència Boliviana de Notícies poc abans que Morales anunciés la nacionalització.
La distribució dels guanys generats per l'explotació dels recursos també canviarà. Dels recursos econòmics generats d'aquells camps on s'hagi registrat una producció superior als 100 milions de peus cúbics diaris de gas durant 2005 es destinarà el 82 per cent a l'Estat i 18 per cent a les empreses.
El president de Repsol YPF, Antoni Brufau, durant la seva última visita a La Paz, a principis de març, en la que es va reunir amb Morales, va anunciar l'"absolutament ferma decisió" d'asseure's a renegociar el seu contracte " quan ho digui el govern”, i va ressaltar l’interès de la petrolera de seguir en el pais i participar en projectes d’industrialització del gas natural.
Mentrestant, el govern de l’estat espanyol ha emès aquesta nit un comunicat en el que mostra “la més profunda preocupació” per el decret que ordena la nacionalització i dóna a l’estat i al poble bolivià el “control absolut” de tots els hidrocarburs existents a les seves terres, i confia en que fins el termini donat a les empreses estranjeres s’obri un procès d’autèntica negociació i diàleg.
Els mitjans de comunicació del regne borbònic han tancat files en contra de la radical i justa mesura presa pel polític perquè "perjudica als interessos d'Espanya". El poble bolivià, no obstant això, ha sortit al carrer aquest 1er de Maig per expressar el seu goig perquè des d'avui els capitalistes espanyols i d'altres Estats paràsits els espoliaran una mica menys. (En la imatge, la refineria de San Alberto de Tarija.
Morales va triar el Dia Internacional dels Treballadors per anunciar i executar el compliment de la seva promesa electoral, coincidint, a més, amb els seus primers cent dies al capdavant de la República.
Provist del casc petrolier de YPFB, Evo va escollir el pou petrolier de San Alberto -a la regió Chaco (departament de Tarija), que atresora el 90% del gas i el petroli de Bolívia- per a declarar "morta" la Llei de Capitalització. Flanquejat pel seu ministre d'Hidrocarburs i pel president del Senat, va llegir i va signar el Decret Suprem 28701 "Herois del Chaco", pel qual va declarar que "s'ha acabat el saqueig dels recursos naturals de Bolívia". En 60 dies es refundarà l'estatal YPFB perquè s'ocupi del control, emmagatzematge, distribució i industrialització dels hidrocarburs.
La bomba per a la petroliera espanyola Repsol, és que Evo Morales ha decretat la "nacionalització de les accions necessàries perquè l'estatal YPFB controli, com a mínim, el 50% més un a Andina —la filial de Repsol a Bolívia-. "Si les empreses no respecten les nostres mesures, ens farem respectar per força", va advertir el president Morals.
Quan Evo Morales va finalitzar la seva intervenció televisiva des de la regió petroliera del país, el vicepresident, Álvaro García Linera, va fer la seva aparició a la balconada del Palau de Govern, a la Plaza Murillo de La Paz davant unes 50.000 persones que el van ovacionar emocionades.
Linera va proclamar: "Li hem donat la volta a la truita. Si abans les petrolieres es duien un 82% dels beneficis dels nostres recursos naturals, ara només es duran un 18%, i el 82% serà per a l'Estat".
Va subratllar García que Bolívia executa "la primera nacionalització del segle XXI" en el món, sense demanar permís a ningú, sense negociar amb ningú i en una decisió absolutament sobirana.
Evo Morales, que ha anomenat la norma decret suprem nombre 28701 'Herois del Chaco', ha continuat en el seu discurs afirmant que "el Govern compleix el mandat del poble i honra la memòria dels compatriotes que van morir en la Guerra del Chaco i dels màrtirs de la Guerra del Gas", en referència als fets ocorreguts a l'octubre de 2003.
"Convoquem a tots els sectors socials a defensar aquesta mesura patriòtica que serà la base del desenvolupament nacional", va afegir.
La decisió sembla que ha agafat per sorpresa a més d'un perquè, precisament en els últims dies, fonts oficials havien descartat que el president anés a anunciar ja aquesta mesura. De fet, la passada setmana, el propi Morales va admetre que el seu Govern estava estancat en aquest assumpte. Així, molts observadors i analistes han coincidit a lligar la sobtada decisió als consells que hagi pogut rebre dels seus col·legues veneçolà i cubà, Hugo Chávez i Fidel Castro, amb els quals es va reunir a L'Havana fa només dos dies.
L'anunci sobre la signatura del decret es va produir a la mateixa hora que estava previst un discurs de Evo Morales ala plaça principal de La Paz, en la celebració del Primer de Maig, al migdia hora local (17:00 hora borbònica).
La signatura del decret retornarà a l'Estat bolivià el control dels jaciments hidrocarburífers, el que afectarà sobretot a dues companyies: l'espanyola Repsol YPF i la brasilera Petrobras, principals empreses que operen en el país .
La petroliera Andina, filial a Bolívia de Repsol YPF, ha anunciat que analitzarà el decret abans d'emetre un pronunciament referent a això. En les pròximes hores pot haver un comunicat oficial de la Càmera d'Hidrocarburs, de la qual forma part Repsol YPF.
Fonts de la Càmera d'Hidrocarburs van explicar que s'ha convocat una reunió del seu directori per a analitzar fil per randa el text del decret. "A partir d'ara tot pot passar", van subratllar les citades fonts, que van afegir que a Bolívia "s'està començant a viure" el mateix que a Veneçuela.
L'espanyola va haver de reconèixer una reducció de les seves reserves del 25%, en part per haver de readecuar els seus importants negocis de gas natural a Bolívia. ?
També ha estat sotmesa a una controvertida investigació per un suposat cas de contraban de petroli en el qual es va detenir als seus dos principals directius en el país.
Campanya per a l'Assemblea que refundarà el país
Els candidats a elaborar una nova Carta Magna a Bolívia van començar ahir oficialment les seves campanyes en els mitjans de comunicació, encara que el Govern i l'oposició fan proselitisme des de fa mesos de cara a l'elecció de l'Assemblea Constituent el 2 de juliol. Els 255 diputats que resultin triats començaran les seves deliberacions el pròxim 6 d'agost i tindran un termini màxim d'un any per a reemplaçar la Constitució actual, vigent des de 1967.
Evo Morales es va reafirmar en la seva promesa de «refundar» el país en aquesta Assemblea i canviar radicalment les estructures estatals, administratives, jurídiques i polítiques.
El president de Bolívia es va lamentar que l'actual sistema legal i constitucional li impedeix governar en favor de les majories indígenes marginades per segles, que no van participar en la primera fundació de Bolívia com república en 1825. «El poble ha de convertir-se en constituent per a trobar la veritable independència. Aquesta és una lluita per la independència, per l'alliberament. Volem de debò refundar la nostra Bolívia», va assegurar recentment.
El primer president indígena de Bolívia va apuntar, a més, contra les polítiques neoliberals i les privatitzacions dels seus antecessors en el Palau, polítiques que va afegir han convertit al país en un «estat colonial».
El mateix 2 de juliol els bolivians i bolivianes es pronunciaran en referèndum sobre si convé o no reformar el règim d'autonomies departamentals.
Empreses petrolieres avaluen nacionalització hidrocarburs a Bolívia
Les companyies petrolieres internacionals avaluen avui els possibles efectes de la decisió boliviana de nacionalitzar els jaciments d'hidrocarburs, anunciada pel president d'aquesta república americana, Evo Morales.
Segons fonts del sector, en aquesta nació andina estan presents dues desenes d'empreses estrangeres dedicades a l'explotació de cru i gas, entre les quals destaquen Repsol-YPF (Espanya), Petrobras (Brasil), Total (França) i Exxon (Estats Units).
Fins al moment, segons els analistes, s'aprecien reaccions oposades entre les principals empreses energètiques, amb pronunciaments a favor de treballar amb el govern bolivià i amb qüestionaments de la mesura.
En aquest sentit, el consorci British Petroleum va anunciar que aspira a trobar fórmules que li permetin mantenir els negocis amb les autoritats de La Paz.
Mentrestant, a Moscú, directius de la Unión de Petrolieres de Rússia van afirmar que les empreses d'aquest país estan interessades per operar en el sector energètic de Bolívia, doncs això forma part de la seva estratègia per a trobar nous mercats.
La nacionalització, van afegir, té una determinada influència en l'encariment del cru, si bé l'efecte és temporal doncs els especuladors aprofiten qualsevol pretext per a beneficiar-se en els mercats.
Per la seva banda, el grup espanyol Repsol-YPF, amb inversions superiors als 1.200 milions de dòlars a Bolívia, va declarar estar disposat a renegociar amb el govern bolivià els seus contractes d'explotació.
La companyia nord-americana ExxonMobil va ser mes prudent després de manifestar que procedirà a un anàlisi detallat de l'estratègia a aplicar en el cas de la nació andina. ?
Per contra, el diari britànic Financial Times va assenyalar que la mesura és factible d'interpretar-se com un signe de creixent hostilitat de les autoritats bolivianes cap als inversionistes estrangers.
"Amb aquest pas, s'envia un senyal negatiu al mercat del gas i el petroli mitjançant un procés de nacionalització que podria estendre's a altres països".
La decisió de La Paz estableix que, en exercici de la sobirania nacional, en obediència del mandat popular nacionalitzador i en aplicació de la Carta Magna, l'Estat recupera la propietat, la possessió i el control absolut dels hidrocarburs.
L'empresa estatal Jaciments Petrolífers Fiscals Bolivians assumeix l'exercici ple de la propietat dels hidrocarburs, i determinarà les condicions de la seva comercialització interna i externa, quant a condicions, volums, preus i altres.
D'aquesta forma, només podran seguir operant a Bolívia les empreses que acatin immediatament el decret i en un termini de 180 dies regularitzin les seves activitats sota nous contractes subjectes a la legalitat i constitucionalitat del pais.
per P. Da Silva
Comentaris (0) - Referències (0)
ADN.es Medio Oficial Premios Bitacoras 2008: