El Mur
La pèrdua de gairebé tota la terra agrícola de Cisjordània, a causa del Mur de l’Apartheid i l'expansió de la infraestructura dels assentaments jueus, està reduint les fonts d'ingressos de la població palestina i devastarà l'estructura social de les seves comunitats agrícoles.
La comunitat internacional, coordinada des de Washington pel Banc Mundial, pretén convertir a desenes de milers de persones palestines, privades de drets, en mà d'obra barata amb destinació a les zones industrials construïdes en les àrees properes al Mur.
No obstant això, les manifestacions del Dia de la Terra demostren que qualsevol intent de convertir en permanent el Mur i l'Ocupació, no té cap possibilitat d'èxit.
La resistència popular va augmentar a tota Cisjordània durant la celebració del 30 aniversari del Dia de la Terra, dia que commemora l'assassinat de sis palestins de Galilea per defensar les seves terres de la confiscació l'any 1976.
L'aïllament de la Vall del Jordà se segueix intensificant i la judaització de Jerusalem continua sense treva. Les mesures preses per a escometre aquesta fi van començar a aplicar-se fa uns mesos, quan els llocs de control militar van començar a rebutjar a qui no residia a la Vall. Fins i tot, es va arribar a tancar per a les exportacions palestines el lloc de control de Bardal I es va impedir als agricultors comerciar amb les àrees de la Palestina del 48.
Els plans d’Ocupació pretenen fer inviable la vida palestina al nord de la Vall del Jordà per colonitzar i annexionar aquesta zona. Amb els alts càrrecs de l'Ocupació preparant-se per a imposar les “fronteres finals” sobre la terra palestina, el que succeeix a la Vall demostra que el terreny ha estat preparat per a l'última jugada de l'expansió sionista.
El 31 de març les Forces d'Ocupació van aïllar completament les comunitats del nord de la Vall del Jordà i des de llavors no s'ha permès a ningú entrar o sortir de la zona. La conseqüència principal ha estat la pèrdua de la producció agrícola i la paralització de les activitats culturals, socials i econòmiques de tota la població que hi resideix. Després de dies de total aïllament només s'ha permès abandonar la zona a la gent major de 30 anys.
També s’han cavat profundes trinxeres en tot el límit oest de la Vall per impedir que els palestins arribin fins a les seves granges i zones de pastoratge Sahel Libqe’a. S'estenen al llarg de gairebé cinc quilòmetres entre Tubas i Beit Dajan, amb dues portes que ara prohibeixen l'accés a la zona ramadera palestina i que només poden usar les Forces d'Ocupació.
A Bardala, les Forces d'Ocupació van lliurar una ordre militar que anunciava la demolició del dipòsit d'aigua per a ús agrícola que permet a Muayad Hreash conrear la seva terra. El Mur s'aixeca a 200 metres d'aquest dipòsit. Els atacs sobre els recursos aqüífers palestins formen part del pla sionista per a aïllar la Vall.
El dimarts 4 d'abril, es va concloure l'última part del lloc de control fortificat de Qalandiya. Ar-Ram, Hizma i Jaba han quedat separades de Jerusalem. El lloc de control divideix el tràfic de vehicles i persones entre qui vol dirigir-se als guetos de Jerusalem, que queden aïllats pel mur de la resta de la ciutat, i qui va a la resta de la capital palestina que l'Ocupació vol judaitzar.
El dilluns 3 d'abril, l'Ocupació va assassinar a Muhammad Sahrid Hassan, un adolescent del campament de refugiats de Qalandiya. Forces d'Ocupació es van situar en el proper lloc de control per on normalment s'entra al campament, provocant que els joves llancessin pedres en defensa de la seva comunitat. Aquest mateix dia, entre i Safa, va ser trobat mort Eyad Tahar, surant en un toll prop del Mur del Apartheid. Les pluges van inundar la vall, sent la construcció del Mur directament responsable per impedir que les aigües discorreguessin per la seva llera habitual. El cos de Tahar va ser rescatat del filat d'arç del Mur, mentre que el seu germà Raad va ser ràpidament dut a l'hospital després de ser recollit inconscient en el toll d'aigua.
A la zona de Silwan, cinc famílies han estat desallotjades dels seus habitatges. Vuitanta guàrdies contractats pel fons Nacional Jueu van expulsar de les seves llars a 31 persones. Els edificis estan situats a Wadi El-Helwe, i des de 1960 eren la llar d'aquestes cinc famílies que s'han quedat sense sostre com resultat d'aquestes activitats. El F.N.J. va usar documents falsos per a al·legar que havien comprat la terra en 1922 i van demandar a cadascun dels palestins que en l'actualitat eren els propietaris dels habitatges, el pagament d'una impossible suma de diners, 250.000 dòlars pels 10 anys d'arrendament de les propietats. Però la reclamació de la terra que fa el F.N.J. és falsa i ha estat considerada un simulacre per part dels tribunals d'Ocupació, ja que la tinta usada per a signar els "contractes" fets pel F.N.J. correspon a una data posterior.
A Al-Walaja van ser esfondrats dos habitatges, mentre les retroexcavadores de l'Ocupació atacaven al llogaret durant diverses hores. Els propietaris i habitants de les dues vivendes van ser forçats a abandonar les seves cases a punta de pistola mentre les retroexcavadores avançaven enderrocant les seves llars.
A l'oest de Betlem les Forces d'Ocupació van distribuir ordres de confiscació de terres pertanyents a sis llogarets; Walaja, Battir, Husan, al-Qabu, Wadi Fukin i Surif, que formen un gueto aïllat entre els dos murs. La confiscació de terres permet a l'Ocupació començar la construcció d'altre mur en el costat oest dels llogarets, mentre que el mur de l'est està gairebé finalitzat.
Forces de l'Ocupació han desplegat a Budrus, que té un rol central en la mobilització contra el Mur, una nova estratègia de control realitzant ràtzies nocturnes dins del llogaret i forçant a la gent per obtenir les seves empremtes digitals. Els soldats van obligar a 25 persones a sotmetre's a aquest procés durant el primer cap de setmana d'abril, en un desesperat intent d'intimidar la població, coneguda per la seva unitat i ferma resistència al Mur de l'Apartheid. Els seus habitants han derrocat parts del Mur que transcorre per les terres del llogaret, i contínuament s'han enfrontat a l'Ocupació que escanya les seves vides. Diverses cases van ser assaltades. La gent va ser obligada a aixecar-se dels seus llits i tots els homes es van veure obligats a registrar les seves empremtes dactilars sobre papers. Aquells que es van resistir van ser atacats pels soldats i coaccionats a complir com els altres.
El 24 de març prop de 400 habitants de Beit Sira es van reunir davant de l'Ajuntament del llogaret i van marxar fins a les seves terres desafiant els atacs de les màquines retroexcavadores de l'Ocupació, que estaven arrasant les terres del llogaret. La protesta va esclatar en enfrontaments amb les Forces d'Ocupació quan la població palestina es va negar a acceptar la seva “guetització” i la destrucció de les seves comunitats.
La plantació d'oliveres sobre les terres confiscades juga un paper central en moltes de les protestes, destacant l'arrelament entre la població i la seva terra. La població palestina sap que la seva capacitat d'autosuficiència i recerca de sosteniment seran la clau que permetrà liderar la lluita cap al seu alliberament.
Per tot això, les manifestacions i protestes se segueixen succeint en els pobles i llogarets de tota la zona, on la població palestina lluita per a aconseguir l'alliberament de les seves terres ocupades. ??A Aqaba, al nord de la Vall del Jordà, prop de 1.000 persones van acudir a una trobada popular.
A Rafat (districte de Salfit) centenars de persones es van manifestar i van marxar units cap a l'escola del pujol oest del llogaret. Com resultat dels enfrontaments que van sorgir quan l'Ocupació va llançar gas lacrimògen, bales de goma i bombes de soroll cap a la multitud, Abd As-Salam Ayyash va ser hospitalitzat després de ser ferit per un dels pots de gas.
A Jayyous (districte de Qalqiliya), dones i joves van encapçalar una manifestació que va derrocar la tanca i el filat d'arç.
A Aboud (districte de Ramallah), la població palestina es va reunir una vegada més a les terres confiscades pel mur, a l'oest del llogaret.
A Hebron van culminar les activitats realitzades durant diversos dies amb una última reunió popular durant tota la tarda.
A Jericó més de cent persones es van reunir en un esdeveniment popular per a celebrar la resistència palestina amb discursos, cançons i balls populars.
A Betlem prop de cent persones van marxar cap a la ciutat que perdrà gairebé totes les seves zones agrícoles per als assentaments i el Mur.
A Zabda la gent del districte de Jenín es va reunir per marxar cap a la porta del gueto del Mur de l'Apartheid que aïlla les seves terres.
A Qalqiliya la població palestina es va unir en una manifestació que va culminar en un acte simbòlic en el qual centenars de llavors van ser distribuïdes entre els agricultors.
per P. Da Silva
Fonts:
versió en castellà
EL MURO
La pérdida de casi toda la tierra agrícola de Cisjordania, a causa del Muro del Apartheid y la expansión de la infraestructura de los asentamientos judios, reducirá las fuentes de ingresos de la población palestina y devastará la estructura social de sus comunidades agrícolas.
La comunidad internacional, coordinada desde Washington por el Banco Mundial, pretende convertir a decenas de miles de personas palestinas, privadas de derechos, en mano de obra barata con destino a las zonas industriales construidas en las áreas cercanas al Muro.
Sin embargo, las manifestaciones del Día de la Tierra demuestran que cualquier intento de convertir en permanente el Muro y la Ocupación, no tiene posibilidad de éxito.
La resistencia popular aumentó en toda Cisjordania durante la celebración del 30 aniversario del Día de la Tierra, día que conmemora el asesinato de seis palestinos de Galilea por defender sus tierras de la confiscación en el año 1976.
El aislamiento del Valle del Jordán se sigue intensificando y la judaización de Jerusalén continúa sin tregua. Las medidas tomadas para acometer este fin comenzaron a aplicarse hace unos meses, cuando los puestos de control militar comenzaron a rechazar a quienes no residían en el Valle. Incluso se llegó a cerrar para las exportaciones palestinas el puesto de control de Bardala, impidiendo a los agricultores comerciar con las áreas de la Palestina del 48.
Los planes de la Ocupación pretenden hacer inviable la vida palestina al norte del Valle del Jordán para colonizar y anexionar esa zona. Con los altos cargos de la Ocupación preparándose para imponer las “fronteras finales” sobre la tierra palestina, lo que ocurre en el Valle demuestra que el terreno ha sido preparado para la última jugada de la expansión sionista.
El 31 de marzo las Fuerzas de Ocupación aislaron completamente a las comunidades del norte del Valle del Jordán y desde entonces no se ha permitido a nadie entrar o salir de la zona. La consecuencia fundamental ha sido que se ha perdido la producción agrícola y se han paralizado las actividades culturales, sociales y económicas de toda la población que allí reside. Tras días de completo aislamiento sólo se ha permitido abandonar la zona a la gente mayor de 30 años.
También han cavado profundas trincheras a lo largo del límite oeste del Valle para impedir que los palestinos lleguen hasta sus granjas y zonas de pastoreo en Sahel Libqe’a. Se extienden a lo largo de casi cinco kilómetros entre Tubas y Beit Dajan, con dos puertas que ahora prohíben el acceso a la zona ganadera palestina y que sólo pueden usar las Fuerzas de Ocupación.
En Bardala, las Fuerzas de Ocupación entregaron una orden militar que anunciaba la demolición del depósito de agua para uso agrícola que permite a Muayad Hreash cultivar su tierra. El Muro se levanta a 200 metros de este depósito. Los ataques sobre los recursos acuíferos palestinos forman parte del plan sionista para aislar el Valle.
El martes 4 de abril, se concluyó la última parte del puesto de control fortificado de Qalandiya. Ar-Ram, Hizma y Jaba han quedado separadas de Jerusalén. El puesto de control divide el tráfico de vehículos y personas entre quien quiere dirigirse a los guetos de Jerusalén, que quedan aislados por el Muro del resto de la ciudad, y quien va al resto de la capital palestina que la Ocupación quiere judaizar.
El lunes 3 de abril, la Ocupación asesinó a Muhammad Sahrid Hassan, un adolescente del campamento de refugiados de Qalandiya. Fuerzas de Ocupación se situaron en el cercano puesto de control por donde normalmente se entra al campamento, provocando que los jóvenes lanzaran piedras en defensa de su comunidad. Ese mismo día, entre Bil-in y Safa, fue encontrado muerto Eyad Tahar, flotando en un charco cerca del Muro del Apartheid. Las lluvias inundaron el valle, siendo la construcción del Muro directamente responsable al impedir que las aguas discurrieran por su cauce habitual. El cuerpo de Tahar fue rescatado de la alambrada de espino del Muro, mientras que su hermano Raad fue rápidamente llevado al hospital después de ser recogido inconsciente en el charco de agua.
En la zona de Silwan, cinco familias han sido desalojadas de sus viviendas. Ochenta guardias contratados por el Fondo Nacional Judío expulsaron de sus hogares a 31 personas. Los edificios están situados en Wadi El-Helwe, y desde 1960 eran el hogar de estas cinco familias que se han quedado sin techo como resultado de dichas actividades. El F.N.J. usó documentos falsos para alegar que habían comprado la tierra en 1922 y demandaron a cada uno de los palestinos que en la actualidad eran dueños de las viviendas. El pago de una imposible suma de dinero, 250.000 dólares por los 10 años de arrendamiento de las propiedades, era el precio que debían pagar. Por la reclamación de la tierra que hace el FNJ es falsa y ha sido considerada un simulacro por parte de los tribunales de Ocupación, puesto que la tinta usada para firmar los "contratos" hechos por el FNJ corresponde a una fecha posterior.
En Al-Walaja fueron demolidas dos viviendas, mientras las retroexcavadoras de la Ocupación atacaban a la aldea durante varias horas. Los dueños y moradores de las dos propiedades fueron forzados a abandonar sus casas a punta de pistola mientras las retroexcavadoras avanzaban derribando sus hogares.
Al oeste de Belén las Fuerzas de Ocupación distribuyeron órdenes de confiscación de tierras pertenecientes a seis aldeas; Walaja, Battir, Husan, al-Qabu, Wadi Fukin y Surif, que forman un gueto aislado entre los dos muros. La confiscación de tierras permite a la Ocupación comenzar la construcción de otro muro en el lado oeste de las aldeas, mientras que el muro del este está casi terminado.
Fuerzas de Ocupación han desplegado en Budrus, que tiene un rol central en la movilización contra el Muro, una nueva estrategia de control realizando redadas nocturnas dentro de la aldea y forzando a la gente para tomar sus huellas digitales. Los soldados obligaron a 25 personas a someterse a este proceso durante el primer fin de semana de abril, en un desesperado intento de intimidar a la población, bien conocida por su unidad y firme resistencia al Muro del Apartheid. Sus habitantes han derribado partes del Muro que transcurre por las tierras de la aldea, y continuamente se han enfrentado a la Ocupación que estrangula sus vidas. Varias casas de la aldea fueron asaltadas. La gente fue obligada a levantarse de sus camas y todos los hombres se vieron obligados a registrar sus huellas dactilares sobre papeles. Aquellos que se resistieron fueron atacados por los soldados y coaccionados a cumplir como los otros.
El 24 de marzo cerca de 400 habitantes de Beit Sira se reunieron frente al Ayuntamiento de la aldea y marcharon hasta sus tierras desafiando los ataques de las máquinas retroexcavadoras de la Ocupación, que estaban arrasando las tierras de la aldea. La protesta estalló en enfrentamientos con las Fuerzas de Ocupación cuando la población palestina se negó a aceptar su guetización y la destrucción de sus comunidades. Concentrados fuera de la aldea, un gran grupo de soldados miraban imperturbables como los palestinos realizaban una sesión de oración simbólica sobre la tierra, reafirmando su promesa de resistir los cotidianos ataques a sus vidas.??La plantación de olivos sobre las tierras confiscadas juega un papel central en muchas de las protestas, destacando el arraigo entre la población y su tierra. La población palestina sabe que su capacidad de autosuficiencia y búsqueda de sustento serán la llave que permitirá liderar la lucha hacia su liberación.
Por todo ello, las manifestaciones y protestas se siguen sucediendo en los pueblos y aldeas de toda la zona, donde la población palestina lucha para conseguir la liberación de sus tierras ocupadas.
En Aqaba, al norte del Valle del Jordán, cerca de 1.000 personas acudieron a un encuentro popular.
En Rafat (distrito de Salfit) cientos de personas se unieron a manifestantes de las aldeas cercanas y marcharon unidos hacia la escuela de la colina oeste de la aldea. Como resultado de los enfrentamientos que surgieron cuando la Ocupación lanzó gas lacrimógeno, balas de goma y bombas de ruido hacia la multitud, Abd As-Salam Ayyash fue hospitalizado después de ser alcanzado por uno de los botes de gas.
En Jayyous (distrito de Qalqiliya), mujeres y jóvenes encabezaron una manifestación que derribó la valla y la alambrada de espino.
En Aboud (distrito de Ramallah), la población palestina se reunió una vez más en las tierras confiscadas por el Muro, al oeste de la aldea.
En Hebrón culminaron las actividades realizadas durante varios días con una última reunión popular durante toda la tarde.
En Jericó más de cien personas se reunieron en un evento popular para celebrar la resistencia palestina con discursos, canciones y bailes populares.
En Belén cerca de cien personas marcharon hacia la ciudad que perderá casi todas sus zonas agrícolas para los asentamientos y el Muro.
En Zabda la gente del distrito de Jenín se reunió para marchar hacia la puerta del gueto del Muro del Apartheid que aísla sus tierras.
En Qalqiliya la población palestina se unió en una manifestación que culminó en un acto simbólico en el que cientos semillas fueron distribuidas entre los agricultores
por P. Da Silva
Fuentes:
