Manifestacions massives a França contra la precarietat laboral
20-03-2006 01:16:12 | Secció: Drets i Justícia Social
L'aprovació pel senat el 9 de Març passat del projecte de llei sobre igualtat d'oportunitats, que inclou el Contracte de Primera Ocupació CPE, ha desencadenat una sèrie de protestes i manifestacions massives conjuntes de sindicats, organitzacions d'estudiants i partits polítics d'esquerres, que s'han anat repetint per tota França fins a arribar a reunir aquest cap de setmana l'extraordinària xifra d'un miler i mig de persones.
L'aprovació pel senat el 9 de Març passat del projecte de llei sobre igualtat d'oportunitats, que inclou el Contracte de Primera Ocupació CPE, ha desencadenat una sèrie de protestes i manifestacions massives conjuntes de sindicats, organitzacions d'estudiants i partits polítics d'esquerres, que s'han anat repetint per tota França fins a arribar a reunir aquest cap de setmana l'extraordinària xifra d'un miler i mig de persones.
El contracte de primera ocupació és conseqüència d'una sèrie de reformes socials que està portant a terme el govern liberal de Villepin entre les quals s'inclouen les reformes del contracte d'aprenentatge i la creació d'aquesta nova figura contractual per als menors de 26 anys. El model és similar al del CNE, Contracte de Nova Ocupació, que va ser aprovat a l'agost. El contracte de nova ocupació no preveu un límit d'edat del treballador, i se circumscriu en exclusiva a les empreses de menys de 20 treballadors; el CPE es dirigeix a un sector determinat de la població, els menors de 26 anys, però no delimita el tipus d'empresa que pot realitzar-los. Ambdós són contractes per temps indefinit, per la qual cosa, els hi serien d'aplicació les condicions establertes en el Codi de treball. Però la principal diferència del CPE i el CNE, radica que durant els dos primers anys de la seva vigència, no els són aplicables els articles relatius a la finalització del contracte de durada indeterminada ni les disposicions que regulen l'acomiadament per motius econòmics. Els dos anys es converteixen en una espècie de període de prova més llarg. L'extinció d'aquests contractes durant aquests dos anys no es considera un acomiadament i per tant no es contemplen les garanties habituals per a altres contractes indefinits.
El que es pretén en última instància és ampliar els poders de l'empresari ja que no ha de justificar els motius de l'acomiadament i els pot finalitzar unilateralment amb el conseqüent prejudici per als drets dels treballadors que no disposaran de garanties suficients, ni de la remuneració compensatòria establerta, ja que aquesta es reduïx de manera considerable.
El CPE mostra que el veritable objectiu de les reformes és eliminar la justificació de l'acomiadament sense que el treballador tingui dret a una defensa judicial efectiva, de manera que denega als treballadors l'activitat judicial en la revisió de les decisions empresarials.
Aquest és un nou pas cap a la desaparició completa d'un model social basat en l'estabilitat de les relacions laborals que permeti l'exercici efectiu dels drets laborals individuals i col·lectius. La inestabilitat laboral repercuteix de manera negativa en la sindicació dels treballadors, en l'exercici dels drets col·lectius i fins i tot en el rendiment laboral per la falta d'identificació del treballador amb l'empresa.
Una de les conseqüències de l'aprovació d'aquest projecte de llei ens recorda a aquell “Maig de París”. La Sorbona va ser el lloc on es va originar l'aixecament d'estudiants i treballadors que va paralitzar França i va resoldre el camí per a la sortida del president Charles De Gaulle el 1968. El divendres 10 de març de 2006 es van tancar novament les portes de la mítica universitat parisenca. Tal com s'havia decidit en l'assemblea general, unes dues-centes persones van procedir a l'ocupació dels recintes universitaris. Després del tancament, centenars d'estudiants es van unir a les protestes de l'exterior i van formar una cadena humana al voltant de la universitat, mentre cridaven lemes com "Resistència pacífica" i "Policia nacional, policia del capital". Mentrestant la policia precintava els edificis. A les tres de la matinada, els antidisturbis van desallotjar amb gas lacrimògen als joves que estaven a l'interior.
El dilluns es van celebrar assemblees generals en un gran nombre d'universitats franceses, de les quals, unes 40 segueixen bloquejades o en vaga. Els rectors de les universitats de Nantes, Toulouse o Nanterre han sol·licitat a Villepin la retirada del CPE.
Però el Primer Ministre sembla no estar disposat a cedir i el diumenge va reiterar que la llei per la qual es regeix el Contracte Primer Ocupació (CPE) s'aplicarà. Bruno Julliard, president del principal sindicat estudiantil, la Unef, li va contestar que llavors el carrer s'expressarà.
La primera de les concentracions va tenir lloc aquest mateix dimarts i va ser secundada per un milió de persones que van marxar per més de 200 ciutats franceses. Els manifestants van tornar a congregar-se el dijous en la Plaça d'Itàlia, en el sud de París, en un ambient festiu.
El ministre de Treball Gerard Larcher va defensar la decisió governamental de no consultar als sindicats abans d'aprovar la llei, per considerar que corria pressa respondre a l'atur. Però els joves francesos han fet escoltar la seva veu pels carrers de França i els diaris de tot el món.
Després de les protestes contra la discriminació, la marginació i les diferències de classe de novembre, una nova mobilització torna a conjuminar somnis i espectativas de millores socials efectives entre els joves europeus.
P. Da Silva
Font: Rebelion
Comentaris (0) - Referències (0)
