Theo Van Boven: "A Espanya existeix la tortura"
06-02-2006 13:22:34 | Secció: Drets i Justícia Social
Unai Romano abans i després de passar per comissaria. El jutge ha decidit processar-lo per denunciar tortures
Traduïm al català una interessant entrevista amb Theo Van Boven, exrelator especial de les Nacions Unides per la qüestió de la tortura.
L’exrelator especial de les Nacions Unides per la qüestió de la tortura, Theo Van Boven, va confirmar el divendres durant unes jornades contra la tortura celebrades a Barcelona que "a Espanya existeix la pràctica de la tortura, i no aïlladament". En concret, 755 persones van denunciar haver sofert tortures o maltractaments per part de diferents Forces de Seguretat de l'Estat en 2004, segons un informe elaborat per la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura (CPT).
Font: Gara
Van Boven va fer aquestes declaracions durant la celebració de les jornades ’Previnguem la Tortura’, que es van inaugurar el divendres en l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) i finalitzaran aquest dissabte. L’exrelator de l'ONU va considerar que aquestes jornades són "molt importants perquè a Espanya, com en molts altres països, les autoritats diuen i afirmen que la tortura no existeix i acostumen a argumentar que les denúncies d'aquest tipus són falses". "A Espanya, encara que les tortures no són sistemàtiques, són més freqüents del que s’acostuma a dir i són més que esporàdiques", va apuntar Van Boven.
De fet, l'informe de la CPT recull 276 casos en els quals 755 persones havien denunciat tortures i/o maltractaments. Catalunya és la segona comunitat autònoma que va rebre més denúncies, amb un total de 113, per sota d'Andalusia, que va rebre 237. Els segueixen Euskadi, amb 100 denúncies conegudes, i Navarra, amb 95.
Quant a les característiques dels denunciants, convé destacar que un 31% pertany al moviment sindical; un 18% estan vinculats a altres moviments socials; un 17% són presos; un 5% es correspon amb persones sota l'aplicació de la llei antiterrorista; un 6% són immigrants; un 2% són menors; i el 21% restant són persones en altres situacions, com les quals cometen petits delictes contra la propietat o mercadegen amb drogues.
Segons un dels membres del Centre de Documentació contra la tortura, Jorge del Cura, que també va participar a les jornades, "aquestes persones no acostumen a denunciar els fets davant els tribunals per desconfiança o perquè no tenen contacte amb associacions que defensen els drets humans". Del Cura va explicar que "les persones d'ètnia gitana, per exemple, mai ho denuncien i els presos tampoc, ja que no volen sofrir represàlies".
En una entrevista amb Gara, Van Boven advoca per la fi de la incomunicació i l'accés a advocats de confiança per a prevenir els maltractaments. Referent al «cas Romano», Van Boven és taxatiu en considerar que «si es processa a qui la denúncia, no es podrà erradicar la tortura»
En aquestes jornades s’ha fet incís en que la persecució penal als qui denuncien haver estat torturats impedeix eliminar aquesta pràctica. L'últim cas ha estat el de Unai Romano, amb el qual vostè es va entrevistar durant la seva visita a Euskal Herria. És comprensible l'actuació dels jutges després de veure unes fotografies, com les de Unai Romano, que són una prova tan contundent?
És comprensible que existeixi preocupació entorn d'aquesta qüestió. Fa falta valor per a denunciar haver estat torturat i als jutges els correspon realitzar una investigació seriosa i profunda sobre aquests fets concrets, en comptes de silenciar a aquells que alcen la veu i els denuncien. No és la reacció més adequada. En aquest país ha d’existir llibertat d'expressió, que és un dels ingredients bàsics de qualsevol democràcia. Si silenciem les veus que denuncien les violacions dels drets humans, aquestes s’aniran produint. Cal investigar a fons per a demostrar que aquestes denúncies no tenen base, però, àdhuc sense conèixer al detall aquest cas, no es pot anar contra qui denúncia. No convé iniciar un procés penal contra qui deu haver estat torturat en comptes d'analitzar què és el que ha passat. Aquesta és una tendència que vaig percebre en la meva visita de fa dos anys. Considero que aquestes actuacions són un atac als drets humans i a la pròpia democràcia. Si això passa contínuament, insisteixo que no és un tema que sigui seguit de prop, és per a estar seriosament preocupat.
L'Ertzaintza ha establert un protocol en el qual, entre altres coses, es diu que es procedirà a gravar els interrogatoris. Malgrat això, s’han seguit produint denúncies per tortures contra aquesta policia. A què pot deure's aquest fet? És més fàcil anunciar una mesura que dur-la a terme realment?
Aquestes pràctiques poden ser realment molt valuoses. El problema sorgeix a l'analitzar com s'apliquen. S’hauria de considerar aquest protocol com una bona notícia, però caldria tenir més informació. No és una garantia tan important com es vol presentar.
Us heu manifestat de forma molt crítica cap al Govern espanyol, per la manera en la qual va rebutjar les recomanacions del seu informe en 2003. Com valora aquesta acollida?
Em referia fonamentalment a l'anterior Govern espanyol, que va ser el que va rebutjar frontalment les meves recomanacions. Això no deu dir que l'actual Govern les hagi acceptat. L'actitud que el Govern de Rodríguez Zapatero manté respecte a l'informe sobre la tortura no està molt clara. Penso, que si es pren en consideració literalment el que han manifestat a l'ONU, no es troben vinculats a aquest informe. Sembla que tenen altres prioritats en aquests moments. Però s’ha de tenir en compte que actualment ja no sóc relator de la ONU y no he seguit de prop l'actuació de l'actual Govern en els últims anys.
Heu destacat que la tasca dels governs és imprescindible per a erradicar la tortura, però l'Executiu espanyol no ha mogut un dit en aquesta direcció.
En principi, percebo una actitud diferent en el nou Govern. És més obert. Malgrat això, no estic segur que hagin canviat les circumstàncies generals. Un govern té multitud d'assumptes als quals atendre i un d'ells és tot el conglomerat que formen la burocràcia de l'Estat i les forces policials. Es pot canviar el Govern, però això no vol dir que el sistema vagi a canviar immediatament. És una mesura que requereix una mica més de temps. Però he d’insistir que no estic en la millor posició per a saber quins són les actituds de l'actual Govern espanyol.
Però es podria dir que calen fer més coses i fer-les millor.
Si. Almenys és cert que han canviat la seva actitud respecte al País Basc. No crec que tinguessin la mateixa reacció que va tenir l'anterior govern respecte a un informe de les característiques del meu. Penso que l'actual Govern espanyol es mereix, almenys, el benefici del dubte. Tenen moltes qüestions en les quals canviar de política i el problema de la tortura és un dels més complexos.
Traducció al català de P.A.
Comentaris (1) - Referències (0)
ADN.es Medio Oficial Premios Bitacoras 2008: