Mural d'Actualitat 1: Cronologia de la lluita urbana al Barcelonès

Un dels factors més destacats de les polítiques dutes a terme a França en els darrers anys, que es presenten com a responsables de l’actual situació, és el desmantellament sistèmatic de l’important cos social que ha d’acompanyar a l’admnistració pública en la seva tasca integradora.

L’associacionisme, ja sigui de caire social, de caràcter lúdic, esportiu, cultural o educatiu, respresenta un dels elements més importants en el procés integrador. L’associació, pel seu caràcter local, pel coneixement de primera mà de les diferents problemàtiques del barri és una peça fonamental que a França s’ha contribuit a liquidar d’una manera potser massa inconscient. La disminució de les ajudes públiques a l’associacionisme de base ha fet tancar o convertir-se en entitiats inoperatives a moltes agrupacions locals que duien a terme una importantíssima tasca cohesionadora.

Una mirada ràpida a la història de Barcelona es suficient per copsar la importància dels diferents moviments socials en el desenvolupament de la ciutat.

La construcció de les primeres zones industrials de la ciutat va anar acompanyada de l’aparició dels primers barris d’obrers a l’extrarradi. Uns barris obrers on les pèssimes condicions de vida van teixir vincles estrets entre els seus habitants, actituds de cooperació i solidaritat que ben aviat van donar lloc a les primeres associacions, els primers sindicats i els primers ateneus i centres culturals.

La rica tradició associativa que ha caracteritzat la història de la ciutat de Barcelona té les seves arrels en els primers moviments obrers dels barris industrials, organitzacions de base d’ajuda mútua, on els treballadros i les treballadores aplegaven esforços i s’organitzaven per autogestionar i compartir els pocs recursos, alhora que defensaven els seus drets i reivindicaven unes condicions de vida dignes.

Poblenou, Poble Sec o el Raval van veure néixer els ateneus obrers i populars i tantes altres iniciatives de les mateixes classes treballadores que es coordinaven i treballaven per permetre l’accés a la cultura dels que teníen menys possibilitats.

A diferència del que sovint es pensa, la major part dels beneficis socials de què els treballadors i les treballadores gaudim avui van aconseguir-se després d’anys i anys de lluites a les fàbriques, als barris, als carrers. El retrat de Barcelona durant el segle XX és per força el retrat d’una ciutat desplegada al voltant del progrés industrial, poblada de les mateixes apassionades convulsions socials que la resta de grans ciutats del món modern.

Els darrers 30 anys, la ciutat de Barcelona ha crescut i s’ha transformat de manera vertiginosa i en aquesta transformació han tingut un paper molt destacat els suburbis, els barris perifèrics, les classes populars que han treballat sempre en defensa d’una ciutat digna per als seus habitants.

Un exemple molt clar d’aquesta tradició està representat en les associacions de veïns i veïnes. Les associacions de veïns van estar a l’avantguarda de la lluita contra el franquisme, en tot un període marcat per la repressió i la prohibició. Amb la mort de Franco les associacions de veïns van prendre el carrer i van ser part determinant en la caraterització de la Barcelona que coneixem.

Les Cotxeres de Sants, el Parc de la Espanya Industrial, el Parc de l’Escorxador, el complex de La Sedeta, la Farinera del Clot, l’àmplia (encara que insuficient) xarxa de transport públic de l’Àrea Metropolitana, tots aquests espais públics són espais guanyats pels veïns i les veïnes a través de la tasca duta a terme des de les seves associacions.


1965
Primeres mobilitzacions de veïns de Poblenou i la Barceloneta contra el Pla de la Ribera.

1966
Protestes contra els barracons i els autobusos escola al barri de Besòs.
Naixement de les primeres associacions veïnals a Trinitat Vella.

1967
Veïns del carrer Gran de Sant Andreu denuncien als diaris esquerdes per l’obres del metro.

1968
Torre Baró i Vallbona sol·liciten fonts públiques i una xarxa de clavagueram.
Primeres mobilitzacions contra les indústries contaminants a tota la comarca.
Protestes a Sants i la Bordeta contra la construcció del Primer Cinturó de Ronda.

1969
Mobilitzacions en contra de les expropiacions d’habitatges a l’avinguda Garcia Morato del Raval.
Reivindicació d’un pas de vianants a l’avinguda Meridiana per unir els barris de Trinitat Vella i Trinitat Nova.
Accions aillades contra la decisió de l’alcalde Porcioles de fer desaparèixer la Rambla de Sant Andreu.


1970
Lluita dels barraquistes de Can Tunis per aconseguir habitatges dignes.
Mobilitzacions contra el Pla Parcial de Torre Baró, Vallbona i Trinitat.
Naixement de l’Associació de Veïns de Nou Barris.
Denúncies del mal estat dels habitatges de Ciutat Meridiana.

1971
Lluita contra les expropiacions al Carmel per a la construcció dels accessos al Túnel de la Rovira.
Protestes dels barraquistes del Carmel per un habitatge digne.
Protestes dels barraquistes de darrera l’Hospital de Sant Pau.
Mobilitzacions contra el Primer Cinturó al Guinardó.
Protestes a Can Clos pels problemes derivats del mal estat dels abocadors.
Protestes pels accidents i el mal estat del pas subterrani “El Tubo” de Vallbona.
Reivindicació de semàfors a la plaça Cerdà.
Reivindicació de la casa Matas i Ramis d’Horta com a biblioteca.
Tancament del Mercat del Born i primeres reivindicacions del seu ús públic.

1972
Els veïns de Canyelles es neguen a abandonar els seus pisos per 9.000 pessetes i es planten davant de les excavadores, en protesta per l’expropiació d’habitatges per a la construcció del cinturó.
La deficient instal·lació del gas natural és la causa d’una explosió al barri de Sants que provoca 14 morts i 19 ferits
Primeres mobilitzacions contra Catalana de Gas per exigir responsabilitats.
Els veïns de Trinitat Nova es neguen a acceptar l’augment del 300 % del preu dels seus lloguers i denuncien el mal estat dels habitatges.
Veïns de la Guineueta Vella s’enfronten a l’expropiació per les obres del Segon Cinturó de Ronda.
Mobilitzacions a Poblenou per la construcció d’un institut en un solar abandonat.

1973
Els veïns de Ciutat Meridiana organitzen un concurs de cacera de rates per protestar pel mal estat del barri.
Els veïns del Poble Sec formen l’associació de veïns del barri i es mobilitzen en contra del Pla Parcial d’Ordenació de la Muntanya de Montjuïch.
Mobilitzacions contra els túnels de la Rovira i Vallvidrera.
Reivindicacions d’escoles bressol als barris de Verdum i Besòs .
Veïns de Trinitat, Roquetes i Verdum organitzen una olimpiada popular per reivindicar equipaments esportius al barri.
Mobilitzacions al Besòs per reivindicar l’asfaltat dels carrers, l’enllumenat i la instal·lació d’escoles i zones verdes al barri.
Accions contra el projecte pas elevat a la plaça de Sants i reivindicació de les Cotxeres com a equipament públic pel barri.

1974
Mobilitzacions a Poblenou contra la indústria contaminant Fertrat.
200 veïns de Roquetes segresten un autobús de la línia 12 i el fan arribar al seu barri per protestar per la manca de transport públic.
Veïns d’Hostafrancs es mobilitzen contra els fums i la contaminació de l’empresa Manufactures Ceràmiques.
Veïns de Poblenou denuncien l’ús de la Mar Belal com a abocador.
L’incendi d’un taller al carrer de les Tàpies del barri Xino obren la polèmica sobre la convivència de les fàbriques i els tallers al costat d’habitatges.
Grups d’extrema dreta ataquen les seus de les associacions veïnals de Sant Andreu.

1975
Mobilitzacions contra el pas elevat de la plaça Lesseps.
Mobilitzacions a la Sagrera per la construcció d’una escola la Pegaso.
Els veïns de Poblenou es queixen del perill que suposa el pas del tren pel mig del barri.
Veïns del barri de La Sagrera reivindiquen la construcció d’una plaça en un solar abandonat.
Els veïns de l’Eixample protesten per la inaccessibilitat de la plaça Tetuan.
Els veíns del Carmel reivindiquen l’escola pública pel barri.
Els veïns de Sarrià reivindiquen zones verdes pel barri.

1976
Mobilitzacions en favor de la declaració de l’Espanya Industrial com a zona verda.
Veïns del barri del Clot reivindiquen la construcció d’una plaça en un solar abandonat.
Mobilitzacions a Gràcia contra la Via O que pretén dividir el barri en dos.
Els veïns de Ciutat Vella es mobilitzen contra el Pla Comarcal.
La mort d’un jove veí de la Prosperitat, atropellat en creuar el carrer, encén la indignació dels veïns que es manifesten reivindicant la instal·lació de semàfors.

1977
Mobilitzacions dels barraquistes de la Prosperitat per un habitatge digne.
Mobilitzacions dels barraquistes del Carmel.
Veïns del barri de Porta reivindiquen la construcció d’una plaça en un solar abandonat i d’una escola pel barri.
Veïns del Guinardó reivinquen el Parc de les Aigües on l’Ajuntament té la intenció d’aixecar blocs de pisos.
Els veïns de la Sagrada Família reivindiquen que l’espai de l’antiga fàbrica La Sedeta sigui utilitzada per a la construcció d’equipaments.
Manifestacions al Besòs pel mal estat i les esquerdes en els habitatges.
Mobilitzacions a Nou Barris per a reivindicar l’Ateneu Popular.
1978
Veïns de Torre Baró segresten un autobús per denunciar la manca de transport públic al barri.
Els veïns de l’Eixample i Sant Antoni s’enfronten a Núñez i Navarro que pretén enderrocar l’edifici modernista de la Casa Golferics.
Reivindicació dels terrenys de Martí Codolar per a equipaments públics.
Reivindicació al Clot de La Farinera com a Ateneu Popular.

1981
Els veïns de Poblenou celebren la reobertura de la platja de la Mar Bella.
Els veïns de Guinardó reivindiquen l’ús de les antigues amsies Torrellobeta i La Barraca com a centres cívics.

1982
Reivindicació de l’antiga estació de Renfe a Sant Andreu com a equipaments per al barri.
El barri de Sant Martí reivindica la plaça dels Porxos.

1983
Els veïns del Guinardó tallen el trànsit en protesta per les molèsties del Primer Cinturó de Ronda (Ronda del Mig).

1985
Inauguració del Parc de l’Espanya Industrial a Sants, altament reivindicat pels veïns.

1987
Els veïns de Poblenou reivindiquen el soterrament de la ronda.
Comencen a Poblenou els enderrocs per a la futura Vila Olímpica.
Els veïns de Sant Andreu obtenen el record guiness per la pancarta més llarga, reivindicant la rambla del barri.
Campanya “Aquí hi ha gana” a Ciutat Vella per denunciar la pobresa.

1989
Mobilitzacions contra el pla de remodelació del Port Vell i la construcció del Maremagnum.
Es construeixen els “tres biombos” de la plaça Cambó amb l’oposició total dels veïns.

1990
Mobilitzacions dels veïns afectats per l’aluminosi.
Veïns del Fort Pienc reivindiquen equipaments pel barri en l’antiga illa de Fichet.

1991
Els veïns de Gràcia demanen el trasllat de la caserna de la Guàrdia Civil.
Inici de la Campanya del Aigua, en contra del cobrament d’impostos en els rebuts de l’aigua.

1992
Celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona.

1993
Els veïns de Canyelles construeixen una falsa entrada de metro per reivindicar que el metro arribi al barri.
Mobilitzacions per aconseguir una plaça a la Vall d’Hebron.

1994
S’inaugura a Nou Barris l’Ateneu Popular.
Enderrocament dels biombos de la plaça Cambó.

1995
Mobilitzacions per la urbanització de la Rambla Guipúscoa.
Oposició veïnal a la requalificació dels terrenys del camp de futbol de Sarrià per fer-hi pisos.

1996
8.000 persones es reuneixen a l’assemblea de l’Aigua al Palau d’Esports de Montjuïch.

Referències

Direcció per a referències

1. [...] Cronologia de la lluita urbana al Barcelonès Ciudad On la Ciutat Canvia de Nom L'Ham i altres poemes Sota Terra Sota la Ciutat Comentaris (0) - Referències (0)
   Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. | Autoritzada la còpia i distribució dels continguts d'aquesta web, sempre que es compleixin els termes generals d'aquesta licència: Reconeixement de l'autoria, no s'autoritza l'ús dels continguts amb finalitats comercials, autoritzada la modificació dels continguts sempre que respecti el format d'aquesta licència en la obra derivada. | Barcelona, 25 d'octubre de 2005 | © Copyleft de Suburbe (Xarxa Oberta de Cultura Suburbana). | Edita: Associació Cultural Octubre "Estenent el Desastre" | Sindica aquest lloc utilitzant: RSS 1.0, RSS 2.0, Atom. | Aquesta Bitàcora és possible gràcies a Bitacoræ, Vilaweb i HiperTextos i MèdiaLlenguatges.