Mural d'Actualitat 1: Centre i Perifèria

per Eva Fernández de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

Pensar la Barcelona d’avui en clau de centre-perifèria representa un repte de gran interès, sobre tot perquè suscita diversos interrogants. Les línies que segueixen pretenen apuntar algunes reflexions en aquest sentit. Es tracta de reflexions que hauran de ser aprofundides en el futur, ja que els reptes que enfrontarà una ciutat com la nostra ens posaran davant la necessitat de confrontar-nos amb tot un seguit de vells i nous problemes, alguns dels quals pivotaran sobre l’eix que representa la relació centre-perifèria, sobretot a l’era de la globalització. El vell paradigma que enfrontava un centre identificat amb la metròpoli que extreia els beneficis i prenia les decisions amb una perifèria explotada i empobrida, té sentit avui per analitzar les relacions econòmiques a l’era de la globalització? Té sentit si l’apliquem al desenvolupament de una ciutat com Barcelona?




Els disturbis recents a Paris i a diverses ciutats franceses ens han posat de nou sobre la taula una noció de perifèria, identificada amb ciutats dormitori, amb uns certs guetos ètnics i econòmics, que en el nostre cas pensem que descriuen malament la ciutat i el seu entorn metropolità. Els anys 60, amb l’arribada massiva de persones immigrades de la resta de l’Estat, Barcelona era una ciutat en creixement cap a una perifèria dotada de les característiques més típiques d’aquesta denominació: barris sense els mínims serveis, mal comunicats, espais de baixa qualitat urbanística... El centre, en canvi, era l’espai de la presa de decisions, del capital, la ciutat viva i que oferia serveis culturals i de tota mena a una elit burgesa.

Avui aquesta noció de perifèria ja no respon a la descripció de molts d’aquests barris que en el decurs dels anys s’han dignificat i que acullen sectors de classe mitjana acomodada, autòctona o que prové de la immigració, ja que seria un error pensar únicament en la immigració com en un sector pobre. Les caixes d’estalvi ho han entès perfectament i avui les persones immigrades són en bona mida motor econòmic del mercat immobiliari entre d’altres.

La nostra realitat actual és que els antics barris de la perifèria s’han transformat en barris força heterogenis, on fins i tot en aquells llocs on hi ha més presència percentual de persones immigrades, com seria el cas d’alguns dels barris de Ciutat Vella, cap de les comunitats d’origen és única. Això ens permet no parlar de guetos, en sentit estricte. No obstant, seria un error pensar que l’absència de guetos com a tals signifiqui que a Barcelona no hi ha segregació. La segregació passa per condemnar els col·lectius de menor capacitat econòmica a viure als sectors més degradats de la ciutat. Aquests sectors, que es poden observar dispersos per la ciutat, corresponen bàsicament a dues categories de zones. D’una banda, el que podríem anomenar zones “inacabades” urbanísticament, com podrien ser Ciutat Meridiana o Torre Baró, inacabades perquè no han estat dotades dels equipaments i dels espais urbans de qualitat que poguessin contrapesar un urbanisme no planificat o que han viscut l’herència de l’especulació franquista representada pels habitatges víctima de l’aluminosi o habitatges de baixa qualitat degut a la historia d’autoconstrucció d’aquests barris. D’altra banda, trobaríem zones densificades i d’habitatges molt degradats, com seria el cas de diversos barris de Ciutat Vella: aquí la ubicació cèntrica al mapa de la ciutat no ens ha d’amagar l’existència de formes de vida de “perifèria humana”.
Perquè sostenir que a Barcelona no podem parlar de “perifèria” geogràfica superposant-la al mapa d’altres ciutats no ens ha de fer oblidar que hi ha una perifèria simbòlica formada per aquelles persones i col·lectius que són expulsats del sistema o que difícilment tindran accés a entrar-hi. Estem pensant en els i les joves que pateixen el fracàs escolar, en les persones grans amb pensions de misèria, en les dones que han de tirar endavant els fills i filles soles i sense ajuts socials adequats... Totes elles persones que conformen, de vegades en territoris concrets, de vegades de forma dispersa, uns sectors que sovint, possiblement, en part per aquesta dispersió, han perdut la capacitat de fer-se sentir.

No obstant, la nostra aposta, des de el moviment veïnal, sempre ha estat treballar des del territori per tal de millorar la qualitat de vida de les persones que habiten els nostres barris i generar cohesió social . Fa vint anys sentíem parlar de les àrees de nova centralitat com una alternativa per acabar amb la noció mateixa de perifèria. Àrees que havien de dotar els espais de la perifèria de punts de referència pels seus habitants, espais de relació i serveis de proximitat. Avui veiem que l’opció per a configurar aquestes àrees ha passat pels centres i els eixos comercials, és a dir, s’ha prioritzat una centralitat basada en l’oci i en el consum per damunt d’altres consideracions que vinculessin la centralitat a espais de relació, equipaments i espais de construcció de cohesió social.

Tornem sobre un dels interrogants que ens plantejàvem a l’inici, el paradigma clàssic de centre-perifèria ens permet avui l’anàlisi de les relacions de poder en el marc de la ciutat?

Si pensem la relació centre-perifèria no en clau geogràfica sinó amb una perspectiva més oberta, més de xarxa, potser podrem obtenir més elements per a analitzar la situació actual. Així, una primera qüestió seria saber quin lloc ocupa Barcelona en un món globalitzat i això ens fa pensar en Barcelona com un nodo on es creuen diverses dinàmiques de fluxos, fluxos econòmics, fluxos migratoris, fluxos turístics.... Barcelona sembla estar al punt de mira del capital internacional que veu oportunitats de negoci immobiliari, dos exemples serien l’operació de venda dels terrenys de l’actual barri nou de Diagonal Mar i la posterior construcció d’aquest barri, o la progressiva penetració de companyies immobiliàries estrangeres en la compra d’edificis als cascs antics de la ciutat, operacions que sovint acaben en la revenda de l’edifici a una altra companyia en maniobres purament especuladores però que tenen a veure amb fenòmens d’assetjament immobiliari a persones, sovint grans, de rendes baixes i
de gentrificació (expulsió dels habitants que tradicionalment conformaven un barri i substitució per persones de major poder adquisitiu). Una altre font de guanys que sembla despertar de forma creixent la cobdícia de capitals autòctons i estrangers és Barcelona com a pol d’atracció turística. Un destí que ens acosta cada cop més a la configuració creixent de zones de la ciutat com a parcs temàtics on la vida de les veïnes i veïns reals és cada cop més difícil. Altres conseqüències d’aquesta especialització temàtica de la Ciutat, significativa i no menor, seria que els béns que es consideren dignes de protecció i rehabilitació tenen a veure amb si poden formar part d’una ruta turística i no del manteniment de la història i de la identitat dels barris. La lluita de Poblenou per salvar la fàbrica Can Ricart en seria una bona mostra. Sobta enfront de tot això la passivitat, quan no la convivència que mostren els poders polítics.

Davant d’aquest panorama sembla que la prevenció de les esquerdes socials que s’han evidenciat a París, però també a Nova Orleans i a d’altres ciutats, passaria per a renovar l’atenció als territoris i a les persones que els habiten, incrementant les mesures socials de tota mena, de forma especial, garantint uns equipaments i uns espais urbans de qualitat, un accés a l’habitatge que freni el fenomen de migració de joves adults cap a les rodalies amb el consegüent trencament de xarxes familiars i socials. Cal evitar definicions identitàries que siguin excloents, en aquests sentit, parlar d’immigrants de segons i terceres generacions té efectes perversos. Cal en definitiva recuperar la idea d’allò que és col·lectiu i que permet teixit xarxes de relació interpersonals als barris.



Articles relacionats:

L'Odi esclata en els suburbis francesos

Morir per res

Sans-Culottes, ludistes i sabotatges

Apunts de Premsa: Crema París?

Referències

Direcció per a referències

1. [...] Centre i Perifèria Apunts de Premsa: Crema París? El Centre i la Perifèria de Barcelona Cronologia de la lluita urbana al Barcelonès Ciudad On la Ciutat Canvia de Nom L'Ham i altres poemes Sota Terra Sota la Ciutat Comentaris (0) [...]

   Referència de Suburbe Propagant: Informació i Notícies hace 2 años y 32 meses

Comentaris

Nombre

Correo Electrónico

URL

Tu comentario

Recordar datos