Sans-Culottes, ludistes i sabotatges
21-11-2005 18:22:42 | Secció: Opinió i Humor
La revolta dels suburbis francesos centra el debat social dels últims dies a tota Europa i ha fet resorgir en les tertúlies paraules excloses del debat polític dels últims anys.
Lluita de classes, revolta de Sans-Culottes, ludisme o sabotatge són alguns dels termes citats en les últimes jornades, expressions totes elles que ens remeten als principis del moviment obrer, en els temps de la primera Revolució Industrial i d'aquells primers socialistes anomenats utòpics.
Sense cap mena de dubte els disturbis urbans del darrers dies tenen punts en comú amb la revolta dels Sans-Culottes (literalment, els Sense Calçotets) de la Revolució Francesa.
Amb el nom de Sans-Culottes es definia pels volts de 1790 les classes populars més desfavorides dels nuclis urbans que, tal com indica el nom, no tenien ni tan sols per calçotets. Cal recordar que la segona meitat del segle XVIII fou una de les èpoques d'hiverns més freds que la història recorda i que, lògicament, els calçotets eren símbol d'un dret foanmental.
El període en què els Sans-Culottes esdevenen importants és quan protagonitzen una revolta desesperada contra el Directori que governa França després de l'execució del rei. Es tracta d'una revolta, no contra l'antiga monarquia absoluta, sinó contra les forces gestores del govern sorgit de la Revolució de 1789, al que acusen de no preocupar-se realment dels problemes del poble.
En aquest sentit, el paral·lelisme amb els disturbis que vivim actualment és força fràgil però no hi ha dubte que expressa d'una manera perfecta el sentit que es tracta de revoltes espontànies sorgides de la deseperació i la impotència i que no compten amb un lideratge clar o uns objectius definits, en altres paraules: una revolta però no una alternativa.
Ja que tothom parla dels Sans-Culottes, sembla important assenyalar que aquest moviment va trobar el seu únic recolzament en el moviment polític dels Jacobins i que l'aliança entre ambdós va ser l'inici del període conegut amb el nom del Gran Terror (expropiacions de la terra, aplicació de la guillotina a l'aristocràcia terratinent,...).
Si bé en el seu inici, la revolta dels Sans-Culottes va ser espontània i anàrquica, els Jacobins amb Robespierre al capdavant van dotar el moviment popular d'un sentit i un projecte polític que fins llavors l'hi mancava.
No és objectiu d'aquesta article entrar a fer judicis de valors sobre aquests fets. No obstant, pot ser interessant reflexionar a fons sobre aquestes comparacions que sovint es fan a la lleugera.
La revolta als disturbis francesos hauria de servir per fer reflexionar les esquerres europees sobre el fet que aquests Sans-Culottes d'avui en dia no tinguin, malgrat la ira que demostren tenir pel sistema capitalista actual i les injustícies que aquest alimenta, cap projecte polític alternatiu al sistema que pretenen destruir.
Segurament, aquesta falta d'alternatives és la causa per la qual la revolta també hagi estat comparada amb el moviment ludista dels primers temps de la Revolució Industrial anglesa.
El ludisme fou un moviment obrer sorgit a Anglaterra a principis del segle XIX.
Sembla ser que pren el seu nom d'un gairebé mític obrer anomenat Ned Ludd, que segons la llegenda es dedicava a escriure cartes amenaçadores als propietaris de les fàbriques advertint-los que si substutien persones per màquines s'haurien d'atendre a les conseqüències.
En efecte el ludisme és un moviment principalment destructiu, en el sentit que concep la màquina com orígen de tots els mals de l'obrer i opta per la seva destrucció, mancat, no obstant, de tot projecte polític.
El moviment ludista és també l'orígen de la paraula sabotatge, molt utilitzada darrerament.
Els sabots (esclops de fusta) eren les eines utilitzades pels ludistes francesos per destruir les màquines. La fusta macissa encallava la maquinària i, en molts casos, la destruía definitivament.
A l'igual que els ludistes i els sabotejadors del segle XIX, els revoltats dels suburbis francesos són conscients de la injustícia social de la societat en la que viuen i no tenen cap confiança en les paraules dels polítics. A l'igual que els Sans-Culottes, pateixen en la pròpia pell les contradiccions d'un sistema que s'anomena republicà però que no es preocupa realment de les necessitats del poble, que són ells.
A l'igual que tots aquests moviments pertanyents a aquell socialisme que hem convingut en anomenar utòpic, els revoltats d'avui són una força destructiva en potència, totalment legitimada per enfrontar-se al poder, però de la mateixa manera mancada de projecte polític alternatiu.
Tots aquests paral·lelismes que destilen els tertulians en els mitjans, més o menys encertadament coincideixen en assenyalar l'esquerra tradicional com a corresponsable de la situació, per no haver estat capaç d'integrar en les seves reivindicacions d'ahir, les demandes dels sabotejadors d'avui.
PA
Comentaris (0) - Referències (0)
