Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

Existia la necessitat d'executar a Sadam Hussein?

L'expresident de l'Iraq, Sadam Hussein, ha estat executat. La realització de la pena de mort dictada a un excap d'estat és un esdeveniment extraordinari, i no pot menys que provocar diverses reaccions.

D'una banda, el propi fet de l'enjudiciament de Sadam, constitueïx un missatge molt important per a tots els dirigents màxims: que tard o d'hora ells hauran de respondre per la seva conducta. Ningú podrà tenir immunitat contra la persecució per causa de crims anàlegs als que han incriminat Sadam Hussein. Però l'execució realitzada en uns moments que en el país regna el caos, pot ser utilitzada pels extremistes per provocar una escalada de la violència tant a l'Iraq com en tot l'Orient Mitjà.

Sadam Hussein ha estat executat



Sadam Hussein, condemnat a mort el passat 5 de novembre, ha estat executat a la forca sobre les 6:00 del matí hora local, (3:00 GMT), quatre dies després que la sentència en la seva contra fora ratificada pel Tribunal de Cassació, en el primer dia de la gran festa musulmana del Sacrifici, en la seu de l'antiga adreça de la intel·ligència militar iraquiana en el barri del Kazamiya, en el centre-nord de Bagdad.

El Tribunal Suprem argentí ordena retornar els diners retinguts amb el ''corralito''

Els estalvis es retornaran en moneda argentina a raó de 1,40 pesos per dòlar dipositat, a més se li aplicarà un índex relacionat amb la inflació i una taxa d'interès anual de 4%. Amb aquesta mesura, seran rescabalats els estalvis d'unes 50.000 persones.

El sud-est asiàtic continua sense un sistema eficaç per detectar tsunamis i alertar la població

Dos anys després d'aquell fatídic 26 de desembre de 2004, en que un sisme submarí va matar o va fer desapareixer més de 220.000 persones, el mar Índic continua sense comptar amb un sistema d'alerta global per advertir dels tsunamis.

L'objectiu era que per a juliol de 2006 existís una xarxa completa i definitiva d'alarma. Però la coordinació entre els països de la zona és més difícil del que s'esperava, ja que, a més de ser un numero gran d'illes, la zona alberga molts conflictes; lluites d'alliberament nacional, enfrontaments ètnics, transicions polítiques, pirateria marítima i danys ecològics provocats, són alguns dels exemples que inunden aigües, terres i assassina persones.

Una iniciativa jurídica demana la fi de la Llei de Partits i de la dispersió dels presos

Jutges, fiscals, advocats i catedràtics de dret de tot l'Estat espanyol han subscrit un document en el qual defensen la derogació de la Llei de Partits i la fi de la dispersió per donar impuls al procés, des de la convicció que «no serien concessions». A més de reclamar reformes legislatives, van dirigir un «seriós advertiment» als magistrats que prenen decisions «preocupants» i que «posen en perill el procés de pau», en paraules de l’ex fiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo.

«No es pot romandre en silenci davant la gestació del procés de pau», va dir l'advocada Gemma Calvet durant la roda de premsa per explicar la motivació que ha impulsat a més de 150 advocats, magistrats, catedràtics de dret i fiscals a subscriure aquesta iniciativa.

Xifres pornogràfiques


• Mentre que el problema de l'obesitat afecta ja a un 14% de la població infantil espanyola, 17.000 nens moren diàriament de desnutrició en el món.

• 2 de cada 10 persones de la població mundial no té accés a l'aigua potable, i 4 de cada 10 no conta amb les mínimes condicions d'higiene i sanitàries per a evitar malalties que moltes vegades són mortals.

• Segons l'ONU, cada any podrien salvar la vida 1,6 milions de persones si tinguessin accés a l'aigua potable i a les degudes condicions higièniques i sanitàries.

• El consorci Vivendi, una transnacional que controla les fonts d'abastament d'aigua i gestiona la seva distribució, només en 2002 va obtenir guanys superiors als 12.000 milions de dòlars.

Time tria com a “personatge de l'any” a tots els usuaris d'Internet al descobrir que els vots dels lectors van seleccionar a Hugo Chávez

La revista nord-americana Time ha triat com a personatge de l'any als usuaris d'Internet després de comprovar en el sistema de votacions de la seva pàgina web que el president de Veneçuela, Hugo Chávez, liderava les preferències del públic amb el 35% dels vots, seguit de Mahmoud Ahmadinejad, president iranià, amb un 21% dels vots i de la líder demòcrata Nancy Pelosi amb el 12%.

D'aquesta manera, la revista sorprèn amb una designació sense precedents, al descartar per primer cop a un personatge públic concret, tal com ha fet tots aquests anys. La notícia serà la portada de la seva edició del 18 de desembre.

Les preferències dels lectors es poden descobrir entrant en el lloc de la revista dissenyat per a recollir l'opinió dels lectors:

Revista Time

L’exclusió política d’intel·lectuals als EUA

Waskar Ari Chachaki és una víctima desafortunada de la Guerra contra el Terror. Nascut a les muntanyes andines de Bolívia i doctorat als 42 anys a la Universitat de Georgetown, Ari és el primer membre de la tribu pre-inca aimara amb un doctorat en història als Estats Units, i en la seva trajectòria ha ajudat a establir vuit organitzacions indígenes a Bolívia i al Perú. És un expert en la història indígena i en els seus moviments culturals i polítics.

Però els estudiants americans mai no es podran beneficiar de la seva singular perspectiva.

Presentació de l'Acte Unitari de les entitats memorialístiques

Enllaç a la Coordinadora per la Memòria Històrica de Catalunya

Iran analitza l'Holocaust

El ministre de Relacions Exteriors de l'Iran, Manuchehr Mottaki, va inaugurar una conferència de dos dies a Teheran, per analitzar l’abast de l'Holocaust jueu. La conferència, sota el lema "L'Holocaust, la visió internacional", es va celebrar en la seu del Ministeri d'Afers Exteriors.

Experts i investigadors de 30 països, inclosos europeus i islàmics, van inaugurar la conferència, enmig de dures crítiques de diversos països occidentals com Alemanya i els Estats Units que el van qualificar com un acte vergonyós.

Manifest en contra del "Projecte de Llei de la Memòria" del Govern espanyol

Les entitats sotasignants, totes elles vinculades directament a la recuperació de la memòria històrica i democràtica, amb seu social en diferents localitats de l'Estat espanyol, un cop analitzat el contingut de l’anomenat "PROJECTE DE LLEI PER LA QUAL ES RECONEIXEN I AMPLIEN DRETS I S'ESTABLEIXEN MESURES EN FAVOR DELS QUI VAN PATIR PERSECUCIÓ O VIOLÈNCIA DURANT LA GUERRA CIVIL I LA DICTADURA", que el govern espanyol ha fet arribar recentment al Congrés dels Diputats, manifestem:

Mor el genocida xilè Augusto Pinochet Ugarte



L'ex dictador Augusto Pinochet ha mort aquesta tarda als 91 anys d'edat en l'Hospital Militar de Santiago, on es trobava ingressat des de diumenge passat a causa d'un infart de miocardi i d'un edema cerebral.

En el moment de l'atac, Pinochet estava sota arrest domiciliari pel segrest i el presumpte homicidi de dos opositors del règim en els dies posteriors a l'enderrocament del president socialista Salvador Allende, el 11 de setembre de 1973.

Els negres de Darfur

Des de fa més de tres anys, la regió sudanesa de Darfur està immersa en un conflicte armat que ha suposat la mort d'unes 200.000 persones i el desplaçament de dos milions i mig a altres zones del país. En tot aquest temps, els intents de pacificació portats a terme per la Unió Africana (UA) i l'ONU no han obtingut resultats positius i cada vegada més ONGs com Metges Sense Fronteres i Amnistia Internacional adverteixen de la gravetat de la situació humanitària i dels problemes que tenen les organitzacions per fer arribar l'ajuda als ciutadans de Darfur.

Situada a l'oest, en la frontera amb el Txad, aquesta regió semidesértica (dividida en tres Estats autònoms) és també molt extensa, més gran que tota Espanya. Els habitants de Darfur, uns 7 milions, són musulmans, però estan dividits en una minoria d'àrabs i una majoria de negres. Els primers controlen el poder, el comerç i l'administració, els altres són agricultors.

El PKK i la dona kurda

Les muntanyes qandil, en ple Kurdistan però oficialment en la frontera entre l'Iraq i l'Iran son el refugi del PKK, querrilla kurda en la que la dona juga un paper central.

"Quan una dona abandona la seva llar i pren les armes no estem davant un fet anodí. És una revolució social. Nosaltres obrim els ulls a la societat kurda", assegura Arshem Kurman, dona i guerrillera del PKK.

Salaris, beneficis empresarials i productivitat en el Regne d'Espanya

Sense presses, però sense pausa, l'economia espanyola està sofrint un canvi espectacular. I no només per la immigració. Les últimes dades de la Comptabilitat Nacional -presentades per l'Institut Nacional d'Estadística- assenyalen un deteriorament sense precedents en relació al pes dels salaris respecte del Producte Interior Brut (PIB). Aquest lloc està sent ocupat pels beneficis empresarials, que continuen la seva escalada respecte al PIB, igual que els impostos, que ja representen ni més ni menys que el 11,62% de la riquesa nacional.


Altres articles





Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. | Autoritzada la còpia i distribució dels continguts d'aquesta web, sempre que es compleixin els termes generals d'aquesta licència: Reconeixement de l'autoria, no s'autoritza l'ús dels continguts amb finalitats comercials, autoritzada la modificació dels continguts sempre que respecti el format d'aquesta licència en la obra derivada. | Barcelona, 25 d'octubre de 2005 | © Copyleft de Suburbe (Xarxa Oberta de Cultura Suburbana). | Edita: Associació Cultural Octubre "Estenent el Desastre" | Sindica aquest lloc utilitzant: RSS 1.0, RSS 2.0, Atom. | Aquesta Bitàcora és possible gràcies a Bitacoræ, Vilaweb i HiperTextos i MèdiaLlenguatges.